Temps era temps, Crevillent era la "Ciudad de la alfombra". Ara, el lema és "Salvem la ciutat de la catifa", i ja sabem com han acabat històricament totes les plataformes salvavides el nom de les quals encapçala un "Salvem" socorrista.
Fa un temps vaig publicar un post en què deia que Crevillent havia esdevingut una mena de passarel·la Gaudí macabra, on desfilaven els millors
Walking Dead del Baix Vinalopó. Ara ja sabem on dorm aquest exèrcit de morts vius: als polígons fantasma que don Cèsar Asencio, l'alcaldet, promou a bombo i plateret.
Cèsar, el somiatruites, fa anys brandava l'espasa per lluitar cristianament contra els immigrants il·legals (en paraules del màxim responsable d'afers polítics locals). Ara, però, vol acabar amb la crisi econòmica i l'atur més gran de la província (27%) amb els polígons industrials. "L'oferta incentiva la demanda", haurà pensat, visionàriament; el que el seu ull no ha previst, sembla, és que a milers de quilòmetres hi ha un gran polígon industrial deslocalitzat, anomenat Xina (i no Catxapets -amb el qual solament comparteix el so palatal africat del valencià); o siga, que és una oferta una mica descol·locada, o dislocada, com el seu imperi mental. Els polígons industrials de Crevillent, curiosament, són únicament plens de magatzems xinesos que no creen cap riquesa; la resta, són parcel·les fantasma, naus fantasma, rotondes fantasma... amb la conseqüència que els fanals i els senyals vials que hi habiten han entrat en un estat de depressió preocupant, i és que no se senten útils a la comunitat. L'alcaldet de l'obelisc bonaerense o washingtonià, tot i que era bon estudiant, es va perdre la lliçó del continente y contenido; és per això que encara pensa que el continente fa el contenido.
Benvinguts, doncs, a la ciutat dels polígons fantasma
*Imatge: propera campanya publicitària que veurem a la tanca anunciadora de Publianton de l'entrada de la ciutat).
