Ara que ja us havíeu fet una fartera de rebre i enviar
orgullosament vídeos edificants sobre el jutge de menors de moda, Emilio
Calatayud, i sobre la seua singular visió de l'educació dels menors i mesures
exemplaritzants, va i espeta en el seu blog personal:
(captures de pantalla del post
complet del jutge,
on es poden llegir algunes perles -us
faig les captures de pantalla
per tal que no li regaleu més entrades al
blog i el feu encara més viral)
Diu el senyor jutge que l'Estat espanyol
hauria de seguir els passos de Suècia, i en remarca el seu esperit progressista
i avançat per tal de preparar el terreny i que a ell no el titllen de fatxa i
conservador per la proposta: recuperar el servei militar obligatori per
infondre autoritat i disciplina entre el jovent. Quins collons, el magistrat.
El que no sap el cèlebre jutge (o ho sap però no ho diu) és que els suecs no
han recuperat el servei militar perquè vulguen recuperar l'esperit de la mili
canyí de dos anys al Sidi Ifni, sinó perquè estan acollonits pel creixent to bel·licista i
rearmament de Rússia.
Digueu-me 'hater', però el jutge més famós
del moment està a un sol pas (post) d'esdevenir el jutge 'cuñao'. Ai!, els nostàlgics del servei militar, ja estaran esperant
delerosos que el fitxe algun partit polític espanyol per poder votar el jutge
de moda (ja ens l'han proposat com a Ministre d'Educació en aquell fantàstic
grup de whatsapp de torn, eh que sí?). En una societat marcada per la
corrupció, pel desencís polític i ideològic i mancada de referents ètics, la
dialèctica de tapes d'un jutge andalús senta com un bàlsam populista i
esperançador en els cervells dels pares i mares preocupadíssims per una
generació sense gaire futur. Tant fa que aquest jutge faça una proposta
castrense per fomentar la civilitat entre el jovent, tot enviant-los als
quarters de l'exèrcit espanyol. Espanya té predilecció per les figures
d'autoritat amb denominació d'origen 'Campechano' (ara ja en té el jutge que
esperava); a l'exèrcit li ha eixit de retruc un comercial debades, i els mitjans
de comunicació de massa carpetovetònics es freguen les mans amb aquest filonet
per aconseguir 'share'.
Emilio Calatayud, que està ja agranadet,
de volta de tot, té una humil i ben dissimulada voluntat de protagonisme i no
rebutjarà cap micròfon o càmera que li posen al davant. Algun club de fans
també s'ha proposat vendre'ns (via xarxes socials) la seua peculiar forma de
concebre la pedagogia en forma de fascicles biogràfics, introduïts amb cites
cèlebres seues en cursiva. No ens podrem deslliurar d'aquest nou heroi amb toga
de cuir. "Ética para Amador", "Emilio Calatayud para familias
desesperadas".