dissabte, 11 de març del 2017

Emilio Calatayud, el jutge (a un post de) 'cuñao'

Ara que ja us havíeu fet una fartera de rebre i enviar orgullosament vídeos edificants sobre el jutge de menors de moda, Emilio Calatayud, i sobre la seua singular visió de l'educació dels menors i mesures exemplaritzants, va i espeta en el seu blog personal:



  (captures de pantalla del post complet del jutge,
on es poden llegir algunes perles -us faig les captures de pantalla
per tal que no li regaleu més entrades al blog i el feu encara més viral)

Diu el senyor jutge que l'Estat espanyol hauria de seguir els passos de Suècia, i en remarca el seu esperit progressista i avançat per tal de preparar el terreny i que a ell no el titllen de fatxa i conservador per la proposta: recuperar el servei militar obligatori per infondre autoritat i disciplina entre el jovent. Quins collons, el magistrat. El que no sap el cèlebre jutge (o ho sap però no ho diu) és que els suecs no han recuperat el servei militar perquè vulguen recuperar l'esperit de la mili canyí de dos anys al Sidi Ifni, sinó perquè estan acollonits pel creixent to bel·licista i rearmament de Rússia.

Digueu-me 'hater', però el jutge més famós del moment està a un sol pas (post) d'esdevenir el jutge 'cuñao'. Ai!, els nostàlgics del servei militar, ja estaran esperant delerosos que el fitxe algun partit polític espanyol per poder votar el jutge de moda (ja ens l'han proposat com a Ministre d'Educació en aquell fantàstic grup de whatsapp de torn, eh que sí?). En una societat marcada per la corrupció, pel desencís polític i ideològic i mancada de referents ètics, la dialèctica de tapes d'un jutge andalús senta com un bàlsam populista i esperançador en els cervells dels pares i mares preocupadíssims per una generació sense gaire futur. Tant fa que aquest jutge faça una proposta castrense per fomentar la civilitat entre el jovent, tot enviant-los als quarters de l'exèrcit espanyol. Espanya té predilecció per les figures d'autoritat amb denominació d'origen 'Campechano' (ara ja en té el jutge que esperava); a l'exèrcit li ha eixit de retruc un comercial debades, i els mitjans de comunicació de massa carpetovetònics es freguen les mans amb aquest filonet per aconseguir 'share'.


Emilio Calatayud, que està ja agranadet, de volta de tot, té una humil i ben dissimulada voluntat de protagonisme i no rebutjarà cap micròfon o càmera que li posen al davant. Algun club de fans també s'ha proposat vendre'ns (via xarxes socials) la seua peculiar forma de concebre la pedagogia en forma de fascicles biogràfics, introduïts amb cites cèlebres seues en cursiva. No ens podrem deslliurar d'aquest nou heroi amb toga de cuir. "Ética para Amador", "Emilio Calatayud para familias desesperadas".