Amor implícit

Ferran Suay, en la conferència que va realitzar dijous passat a la Universitat d’Alacant, va tractar temes molt interessants relacionats amb la llengua, la psique i la docència: m’interessa destacar ara el de l’existència de dos formes de missatge que poden donar-se en l’acte comunicatiu: la natura i finalitat dels missatges implícits i explícits.

Un exemple de missatge implícit relacionat amb la llengua seria el següent: “la lengua valenciana es la seña de identidad más importante del pueblo valenciano”, que ha deixat anar alguna vegada Francesc Camps, Alberto Fabra o Rita Barberà. Aquesta afirmació no explicita la finalitat última de qui l’emet, i el missatge ocult, implícit, que conté seria: “cuanto antes acabemos con esta lengua minoritaria de alpargateros, mucho mejor”.

Un cas homòleg traslladat a les finances seria aquell que s’esdevenia fins a no fa gaire temps en una munió de sucursals bancàries: “Bon dia, Pep! –diu el director de la CAM a Josep Seguí, un llaurador de tota la vida–. Has de posar els diners en un dipòsit molt rentable i segur que et donarà un bon pessiguet de diners, molts més que el dipòsit fix on tens ara els estalvis.” Allà on diu “dipòsit molt rentable i segur” s’ha de llegir “preferent”. És clar, el director no podia dir explícitament al client: “Xe, Pep, t’he canviat els diners a un dipòsit que et farà perdre fins l’oremus”.

Dissabte passat, a Peníscola, es va celebrar una reunió d’imputats anònims. El terapeuta que la dirigia és registrador de la propietat en excedència. Amb aquests antecedents, els afectats difícilment podran sortir-se’n. Però bé, el mestre de cerimònia, assessorat per l’equip de coaching, va deixar anar missatges positius per arengar els diputats deprimits i la ciutadania: "este año será mejor que el pasado pero peor que el que viene".

No sé a vosaltres,

però a mi, que un president d’un estat plagie el lema més coent de les joieries dels anys 90 ("Te quiero más que ayer pero menos que mañana") per parlar de previsions econòmiques i laborals em fot nerviós, de molt mal rotllo, sobretot si tenim en compte una dada objectiva: quasi totes les parelles que es regalaven collarets i polseretes amb cors partits de plata amb aquell lema van acabar com el rosari de l’aurora: separats, divorciats, descobrint l’homosexualitat...

Cada crisi, cada recessió du aparellada missatges implícits que la precedeixen o simultanegen: Aznar i el seu “España va bien”, Zapatero i el “estamos en la Champions League de la economía”, Camps i la “Comunidad Valenciana es pionera en…” Rajoy, quan va dir dissabte que “el pesimismo ya está en retirada en nuestro país” realment ens volia transmetre que hem d’apretar el cul perquè la que se’ns ve damunt pinta molt cru.

Aquests missatges implícits i ben intencionats que ens dediquen els nostres governants actuals els els hem de tornar en forma d’estima, d’amor inusitat. M’explique. Quan comencen a circular les enquestes telefòniques sobre la intenció de vot, tots a una i davant la pregunta “¿A qué partido votaría si se celebrasen ahora elecciones?” hem de contestar que “votaré el PP,  i tant!”, que els tenim en molta estima, que són uns grans polítics i que ens volen traure d’aquesta crisi. Ep, com més sabó millor. I és que res no senta tan bé com um amor (implícit) correspost.