dijous, 26 d’abril de 2012

Metralletres

He generat una nova entrada del Diccionari per a persones lliures:

Metralletra. ARM f. Arma de verb automàtica i portàtil que pot disparar veritats a discursos o a arengues aïllades.

Agafem, doncs, les metralletres contra la ignorància que ens vol imposar l'actual govern feixista local, autonòmic i estatal. Eixim al carrer, no podran callar la paraula contra l'oblit i el silenci imposats. El poble té la clau de la seua llibertat.

LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
(Joan Brossa)

dimarts, 24 d’abril de 2012

De capdavanters del no-res a intervinguts del tot-i-més

"Som els primers, pioners, capdavanters, estem a l'avantguarda..."
Aquest lèxic triomfalista, propi dels règims autoritaris de l'Àfrica postcolonial i l'Espanya de l'assassí Franco encara ressona en les oïdes de tots els valencians.
Després de l'edén fantasmagòric, un cop passat aquest paradís sonotònic, oníric, que any rere any ens ha dispensat la televisió pública intervinguda pel règim que governa(va), arriba, però, la trista, crua, precària i irreversible realitat. Benvinguts, ara sí, a l'univers de Madame Recessió Espanyola i de Sa Il·lustríssima Intervenció Econòmica.
'Game Over' sense possibilitat d''Insert Coin'.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4005358/desesperacio-sapodera-generalitat-valenciana.html

dilluns, 2 d’abril de 2012

Crevillent: ciutat dels polígons fantasma

Temps era temps, Crevillent era la "Ciudad de la alfombra". Ara, el lema és "Salvem la ciutat de la catifa", i ja sabem com han acabat històricament totes les plataformes salvavides el nom de les quals encapçala un "Salvem" socorrista.

Fa un temps vaig publicar un post en què deia que Crevillent havia esdevingut una mena de passarel·la Gaudí macabra, on desfilaven els millors Walking Dead del Baix Vinalopó. Ara ja sabem on dorm aquest exèrcit de morts vius: als polígons fantasma que don Cèsar Asencio, l'alcaldet, promou a bombo i plateret. 

Cèsar, el somiatruites, fa anys brandava l'espasa per lluitar cristianament contra els immigrants il·legals (en paraules del màxim responsable d'afers polítics locals). Ara, però, vol acabar amb la crisi econòmica i l'atur més gran de la província (27%) amb els polígons industrials. "L'oferta incentiva la demanda", haurà pensat, visionàriament; el que el seu ull no ha previst, sembla, és que a milers de quilòmetres hi ha un gran polígon industrial deslocalitzat, anomenat Xina (i no Catxapets -amb el qual solament comparteix el so palatal africat del valencià); o siga, que és una oferta una mica descol·locada, o dislocada, com el seu imperi mental. Els polígons industrials de Crevillent, curiosament, són únicament plens de magatzems xinesos que no creen cap riquesa;  la resta, són parcel·les fantasma, naus fantasma, rotondes fantasma... amb la conseqüència que els fanals i els senyals vials que hi habiten han entrat en un estat de depressió preocupant, i és que no se senten útils a la comunitat. L'alcaldet de l'obelisc bonaerense o washingtonià, tot i que era bon estudiant, es va perdre la lliçó del continente y contenido; és per això que encara pensa que el continente fa el contenido.

Benvinguts, doncs, a la ciutat dels polígons fantasma 


*Imatge: propera campanya publicitària que veurem a la tanca anunciadora de Publianton de l'entrada de la ciutat).