Senyor Rajoy, seré explícit. És una canallada que haja apujat l’IVA fins al 21% de productes culturals com els DVD, els llibres electrònics i d’altres productes de tants diversos sectors; o que haja deixat els funcionaris sense paga extra de nadal. Les canallades, però, acaben digerint-se tard o d’hora, i si enguany els Reis Mags ens deixaran els Juegos Reunidos en comptes de la WIFI o l’Iphone, ho podrem finalment pair. Fins i tot de vegades, i passat el temps, en fem conya, quan les recordem a la vora del foc, en petit comité, o prenent el vermut en una terrassa assolellada. Ara bé, el que és un drama, un cataclisme de conseqüències inimaginables, és que apuge procel·losament el preu de les meues tovalloletes humides per culpa del seu IVA (patrocinat, per si fóra poc, per la botifarra verbal d'Andrea Fabra).
Vosté ha demostrat que no reïx com a estadista de carrer (Pujol sí que ho era). Si vosté haguera aprés del mestratge de l’enano que no parlava castellano, sabria que hi ha tres coses amb què no pot jugar, tres pilars de l'estat del
benestar a què no pot declarar la guerra: un, les telenovel·les
veneçolanes de TVE; dos, els catedràtics de café, copa i puro del bar
Avenida; i tres, les tovalloletes humides de WC. Tampoc no és, ni de lluny, un home d'estat com cal, un gran estratega, un diplomàtic brillant (De Gaulle o Churchill ho eren); si fóra així, sabria que les tovalloletes humides són, d’entre totes les conquestes socials, la fita més celebrada de l’encara curt segle XXI. Com és que no l'hi ensenyaren en els cursos d'estiu del seu partit?
Hauria de saber que les tovalloletes humides han assolit el rang de cinqué poder (a la Ciutat de la Llum ja preparen Ciudadano Hacendado). Quan una societat acudeix diàriament a la comuna, s’asseu en la tassa del vàter i llig el periòdic, se sent crispada, enutjada pels esdeveniments polítics i econòmics que hi troba, com ara mateix. Des que se n’inicià la comercialització, però, aquest malestar trobava la dissuasió efectiva, el bàlsam consolador més potent que ha existit mai: torcar-se el cul religiosament i suau amb un nombre generós de tovalloletes humides, després de la deposició.
Amb l’augment del preu d'aquest producte d'higiene íntima a partir de l’1 de setembre, Senyor Rajoy, s’ha cavat la seua pròpia tomba política. Hui ja es podia observar una munió de gent fent arreplega de tovalloletes en la cua del Mercadona i del Dia, abans que no arribe el setembre negre. L’ha ben cagada, senyor president, amb aquest TovalloletGate. El merder que ha ocasionat amb les tovalloletes humides ens n’aboca al racionament indecorós i humiliant. Una? Dues? Quantes, Mariano, per torcada, n’haurem de fer servir per no balafiar la nostra ja eixarreïda butxaca? Li assegure que la nostra higiene, captIVA del seu despropòsit, tocarà a sometent ben ben d’hora.
Amb l’augment del preu d'aquest producte d'higiene íntima a partir de l’1 de setembre, Senyor Rajoy, s’ha cavat la seua pròpia tomba política. Hui ja es podia observar una munió de gent fent arreplega de tovalloletes en la cua del Mercadona i del Dia, abans que no arribe el setembre negre. L’ha ben cagada, senyor president, amb aquest TovalloletGate. El merder que ha ocasionat amb les tovalloletes humides ens n’aboca al racionament indecorós i humiliant. Una? Dues? Quantes, Mariano, per torcada, n’haurem de fer servir per no balafiar la nostra ja eixarreïda butxaca? Li assegure que la nostra higiene, captIVA del seu despropòsit, tocarà a sometent ben ben d’hora.
