dilluns, 31 de gener del 2011

Crevillent: tot un poble en moviment

Us postege el vídeo sobre el Correllengua 2010 del poble que he penjat aquesta mateixa nit. Espere que us agrade el muntatge que he fet, tot i que la qualitat no és molt bona. Que córrega la llengua!

divendres, 28 de gener del 2011

Contra la púrria i crosta espanyolista, arguments i IMMERSIÓ TOTAL

Aquí teniu un enllaç del manifest elaborat pels professors de psicologia de les universitats catalanes per defensar el model d’immersió lingüística de les escoles del nostre país. Llegiu-lo, és molt molt breu i aclaridor:

http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio/


Com diu la GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades): És un model educatiu d’èxit reconegut que no volem que es vegi trasbalsat per interessos polítics.

Doncs això, i si en voleu més (o l'enemic en vol més) per combatre la intoxicació informativa espanyolista:

http://www.publico.es/espana/182543/aval-de-europa-al-sistema-educativo-solo-en-catalan

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/18443.html


http://cruscat.wordpress.com/2010/12/27/la-voz-de-asturias-la-inmersion-saca-un-notable/

http://www.racocatala.cat/forums/fil/103444/leurocambra-avala-immersio-linguistica

http://www.racocatala.cat/forums/fil/101025/comissio-europea-avala-nou-immersio-linguistica-ara-universitats-pels-erasmus

dissabte, 15 de gener del 2011

Crac versus Crack? Joan Colomo i catacrac!

Compte amb el que escrivim. Compte amb el que escoltem. Porte una bona estona de voltes amb una paraula que pega el tro. El 'Crac' d'origen català significa, segons l'Alcover-Moll, quan fa referència a una persona || 3. Pagès molt rústic, ignorant, que de tot s'admira (Manresa, Barc., Igualada, Tortosa); cast. isidro. || 4. Babau, curt d'enteniment, que té dificultat per a entendre les coses (Ll.); cast. torpe. «No sigues crac!» (Lleida). Així mateix (connector que li agrada molt a un amic meu), les respectives entrades del Salt i del Diccionari de l'IEC recullen aquesta altra accepció: 3. m. Persona d'una escassa vàlua. (Salt) i crac1 m. [LC] Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre. (DLC). Ai las!

Ara bé, mentre que el Diccionari de l'IEC no inclou
—de moment— l'entrada per a aquest mot que té connotacions positives, el Salt fa el salt i sí que s'aventura: 5. m. Professional, especialment esportista, que destaca en la seua especialitat. «El València ha fitxat el crac argentí per 12 milions d'euros». I no sols això, sinó que aquest darrer diccionari visionari inclou el mot anglés en cursiva i amb entrada pròpia i singular: 1. [angl.] m. Persona que destaca molt en la seua activitat, especialment en els esports. «El club anuncià el fitxatge d'un 'crack'».

Açò què vol dir? Doncs que es dóna una coincidència collonuda, extraordinària i paradoxal. Mentre que en la nostra llengua 'crac' és això, un babau, el manlleu que hem adaptat de la llengua anglesa (crack) és semànticament en les antípodes del nostre. Aquesta paraula 'trencadora' no deixa indiferent ningú. En anglés sembla que té l'origen en les curses de cavalls i per fer referència al cavall guanyador, al trencador, clar. L'Oxford i altres el recullen com a adjectiu amb el significat que coneixem nosaltres (també com a verb i nom). Així, l'ús en les llengües s'ha restringit sobretot a l'àmbit esportiu durant un temps, però ara ja s'ha generalitzat per a lloar qualsevol destresa en què hom destaque (com fa la llengua francesa, castellana i la nostra). És a dir, que pots ser un crac tant si et tires un pet fabulós que fa 20 giragonses abans de caure a terra com si corres els 100 metres llisos en 9,58 segons.

Curiós, no, el viatge que segueixen les paraules des que naixen fins que arriben a nosaltres? D'un sorollet, com és un 'crac', o d'un clevill, o qui sap, se n'han fet diferents interpretacions, unes en positiu, altres en negatiu, o ambdues. Però el soroll ha deixat empremta a les orelles del personal. Sí que és cert que en anglés també he trobat entrades (cracktop, etc.) que fan referència a la parauleta amb un significat com el descrit en català: d'idiota, babau, beneit., que fa riure.. Però no sembla que fóra aquest l'origen de la paraula que recull l'Alcover-Moll i que es diu en el món rural i urbà català. Qui sap? El fet és que, entre un significat i l'altre, hi ha una frontera semàntica imperceptible i que trontolla entre allò positiu i allò negatiu. No és res excepcional, la història de les paraules n'és plena, d'aquestes dualitats aparentment contradictòries. Les paraules, algunes, com les persones, totes, són contradictòries. Què és abans la paraula o l'ésser humà? Au vinga, ara em posaré existencialista.

Quin era el motiu principal d'aquest article, vel·leïtats escadusseres més que palpables a banda? No m'he deixat el Joan Colomo, al paner, al colomar? Bé, doncs el motiu primer era que m'he alçat enjornet (a les 7h) per acabar un treball d'una assignatura i no veig el moment de posar-m'hi. Mira que pot arribar u a ser lazy, eh? El cas és, deia, que en Joan Colomo, de Britània o de La Paeria estant, és un 'crac'. S'ho fa ell tot solet solet. El Yo me lo guiso yo me lo como ja sabeu quin origen té, oi? Doncs sí, del Joan Colomo, si és que mires on mires tot és catalanitat, xe. Aquest cantautor sense fronteres és d'allò més amazing (aquests són els danys col·laterals d'un examen d'anglés), i no em toqueu el voraviu ni m'encolomeu el qualificatiu freak perquè, es mire com es mire, en Joan Colomo és un 'crac', i ja és cosa vostra agafar-ho en un sentit o en l'altre.



dimarts, 11 de gener del 2011

MA MARE EN EL FÉISBUC!?









MA MARE EN EL FÉISBUC!!?? Ostres, no!! Us imagineu? (Ma mare, a 200 quilòmetres, via féisbuc; clinc, m'obri el xat):

―Nene, estàs menjant bé? I les pilotetes de la carmanyola, quan te les penses cuinar? Estàs menjant fruita? Menja peix, que el peix té fòsfor i és bo per als estudiants. Ai senyor, no faces patir la mama, que l'última volta que vas venir estaves fet un esguit.
―Sí, mama, sí.
―T'estàs llimpiant l'habitació? Vols que puge esta setmana i et pegue una passadeta? I les notes, estàs estudiant? Deixa't els pardalets, que lo primer és lo primer. Mira que tens 33 anys i t'has de fer un home de profit, aprofita i estudia nene, que la cosa està molt malament. I les xicones que viuen amb tu, llimpien o no?
―No mama, no llimpien.
―Ai mare, quines cotxines! Segur que teniu la casa feta péntols i més bruta que un corral. Mira què et dic, he vist les fotos eixes que tens d'una festa o reunió i ja estaves amb la cerveseta a la mà. No begues, eh? Fes-li cas a la mama. Ai, senyor, no faces patir la mama. Qui és la rogeta eixa i la moreneta del monyo llarg que estan al teu costat? Pareixien unes xicones llimpies i asea(d)es, no?
―Ningú mama, ningú. I no, no estic bevent mama, nooo.
―I no parles de política en el FRÍSBUC este, eh?, que no et donaran faena en cap lloc, i et posaran en llistes negres, que ja saps tu com són els que governen ara.
―No, mama, no. No patisques.
―Ai, senyor (s'escolta un lleu tremolor de veu), segur que no vols que puge?
―No, mama, què vas a pujar, aquí no hi ha llits. A més, podem parlar pel féisbuc, i jo baixaré la setmana que ve (mentida setmanal). Et deixe mama, que me'n vaig a la uni, adéu.
―Et fan falta diners? Has parlat amb ton germà? T'estàs cuidant la boca? Quin xampú i gel estàs utilitzant? Vols que t'ingresse diners? Estàs menjant verdura? No isques per la nit! I no et connectes tant al FÉISBUL, que la volta que entre sempre estàs connectat. T'estàs prenent l'omeOprazol? No menges cotxina(d)es, i fes bona lletra, que la mama lo que et diu és pel teu bé, encara que tu no t'ho cregues. T'ha dit el Ximo si baixa esta setmana? És perquè et puge un "pernil dolç", com dius tu, molt bo que he comprat que estava d'oferta i un tros de coca boba molt bona que he fet. Baixarà? No rondes, eh? I no begues. I no...

(Clonc. Desconnecte el xat, i encara s'escolta una retafila d'interrogants i imperatius maternals pel darrere; a la nit l'òbric i tinc "30" en un quadre roig de diàleg del xat, de converses perdudes de la mia mamma). Açò és el que et pot passar si el féisbuc arriba a mans de ta mare, que el cercle s'estreta més i més i més, cada vegada més, i tornes ―si és que havies marxat mai― a l'era dels bolquers, les farinetes, les camisetes i pitets brodats, les rentadetes efusives de cara amb tovallola que sembla que t'arrenquen la pell a tires...

(idea i disseny d'imatge: Xama)

dilluns, 10 de gener del 2011

L'"imperatiu legal" sonarà enguany a Crevillent

Sembla que després d'anys de foscor d'un túnel més llarg i llòbrec que el del Mascarat, s'albira una mica de llum. A Crevillent, s'ha conformat una coalició política d'esquerres que concorrerà sota una mateixa candidatura a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Per una banda, Esquerra Republicana del País Valencià, filial valenciana del partit fundat l'any 1931 per Francesc Macià, el 122é President de la Generalitat de Catalunya; per altra banda, Esquerra Unida del País Valencià, filial valenciana d'Izquierda Unida. Uns irreductibles independentistes catalans [sic], uns federalistes espanyols convençuts, tots plegats a Crevillent, frontera sud dels Països Catalans.


Sempre que he introduït una papereta en aquella urna transparent de quimeres humanes, ha sigut per a partits independentistes. Així ha sigut sempre, i així serà. Hom, sobretot des de Catalunya o el País Basc, podria fer-se creus amb segons quins pactes polítics, com en el cas que ressenye, per allò de la divergència substancial (nacional) entre les formacions coalitzades. Però l'aritmètica a terres de frontera (cal recordar que som a 42 quilòmetres de Múrcia capital?) segueix unes regles especials, pròpies, perquè a tocar de frontera, la força centrífuga és el dia a dia, res a veure amb la tendència centrípeta que molts voldríem. D'aquesta situació, no en som l'excepció, i hi proliferen els casos en què la simbiosi es fa necessària (com en el cas de Navarra, que és cosa de dos, o de més). Mon pare sempre ha asseverat, amb posat de filòsof de corbella i camals arromangats, que "totes les mitgeres fan aigües". Mon pare encerta moltes vegades, però també s'hi equivoca moltes altres, perquè les aigües crec que, aquest vegada, són sinònim de naixement, d'esperança i de llum que vol llaurar clevills i il·luminar una mica l'edat fosca de la política local que dóna, a poc a poc, els primers símptomes d'un ocàs que toca.

No sé, a hores d'ara, com parlarien les enquestes sobre l'acord, però tot fa pensar que aquest compromís polític aconseguirà entre un i dos regidors electes, si fem cas dels resultats electorals que ambdues formacions van aconseguir per separat en ocasions anteriors (consulteu web del MIR). Del pacte, n'ha quedat fóra —segons he pogut saber— un altre partit d'esquerres i valencianista, IPV, més per voluntat pròpia que per desavinences, ja que sembla que imposava uns mínims massa màxims (anar indefugiblement sota la marca "Compromís", no sé quants llocs de capçalera i no sé quants drets de "pernada" més). Tampoc sé quin aixovar té ni pretenia aportar aquesta formació, però un matrimoni (en aquest cas ménage à trois) no pot començar amb imposicions, perquè ja se sap que, primer vénen les exigències, després les males cares i per últim la violència masclista i altres males pràctiques. I ja se sap que les relacions estan per gaudir-les, millorar i créixer mútuament. Una llàstima, aquesta fadrinesa o mort de lloro induïda.

En temps de crisi, polítiques d'esquerra com mai. Davant la incertesa, la misèria dels poderosos i la por que ens fan mastegar, polítiques d'esquerra com mai abans. El ramat i el corral no es poden deixar en mans de llops i raboses amb pell d'ovella. Siga com siga, espere, com a valencià d'esquerres i independentista, que el candidat d'Esquerra Republicana, el professor de 33 anys Daniel Galvany (segons les últimes notícies que tinc) puga pronunciar a la Casa de la Vila de Crevillent, aquella fórmula, homilia dels que ens sabem rebels i ens volem lliures i sobirans: "Promet, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia del País Valencià, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó." Legeak horrela aginduta... la història continua.

dissabte, 8 de gener del 2011

The unavoidable evolution?

Déu meu, l'hòstia empilotada: m'he fet popi! Qui m'ho havia de dir!? Tota la vida escoltant els Iron Maiden, Accept, Saxon, Dio, Ozzy Osbourne, Baron Rojo, Rosendo, Medina Azahara, Leño, Sepultura, Guns'n'Roses, Metallica, Queens of the Stone Age...; si ma mare em llançava al fem les samarretes negres perquè sempre m'havia dut de vint-i-un botons i no suportava veure'm fet un quinqui; si jo duia una melena rossa ondulada 'estil Rappel' que m'arribava als ronyons i els de la Confraria-Pas del Jesús Rescatado me la volien comprar per endollar-li-la al cap a l'escultura (això és de veres!!); i ara a la vellesa m'he fet pastelero! No m'estarà passant la del Xavi Masdéu!? Se m'ha covat l'arròs!? La crisi dels 30!? Ahhhhhh! He fet retrospectiva i, sí, ho he d'admetre, sense cap mena de dubte. Tant se val, ja no hi ha marxa enrere...

Visca la música POPular!!!!

divendres, 7 de gener del 2011

.

Carta a Sa Majestat el Rei Mag Borbó d’Occident


Estimat Rei Mag Borbó d’Occident:


Em diuen Miquel, tinc 7 anys i sóc de Benimaclet. Li escric perquè vull demanar-li una cosa. Resulta que la setmana passada estava jugant a la Play a casa del meu amiguet del col·legi, Enric, i vosté va eixir en la tele. El pare d’Enric es va enfadar molt quan el va vore, es va posar molt roig mentre dinava, i deia que cada any li donaven a vosté més de huit i mil de milions de pessetes. Jo no sé quant és això, però pel cabreig de Joan, el pare d’Enric, deuen ser molts diners. L’Enric diu que son pare és d’Esquerra Republicana i que per això s’enfada tant quan vosté ix en les notícies, perquè és com si ell fóra del Barça i vosté del Madrid de futbol.


Jo, tot això no sé molt bé què vol dir, a més, jo sóc del Llevant UE, però li escric perquè crec que vosté té molts molts diners, i com deu ser família dels Reis Mags d’Orient doncs... volia demanar-li que em portara un regal. Però no és un regal per a mi, encara que sí que m’agradaria. El regal és per a mon pare. Pel problema de la crisi, fa dos anys que no trevballa, i des de fa cinc mesos està gitat al llit sense moure's i no para de plorar perquè diu que no troba faena, que ja no serveix per a fer res i que vol morir-se. Treballava en l’obra, sap? Ma mare sempre diu que era molt bon treballador. El metge li ha fet unes medecines perquè no estiga trist, però jo crec que a mon pare no li fan res, crec que el que necessita és un treball. Ma mare també plora perquè abans feia faena amb la màquina de cosir; un home, Bernat, li portava sacs a casa totes les setmanes, i cosia sostenidors i braguetes, però ara tampoc ve.


Ma mare m’ha dit que enguany, els cosins que té vosté a Orient no em portaran regals, i no és perquè m’haja portat malament, sinó perquè diu que també tenen problemes de faena i no han pogut pagar el lloguer dels camells o no sé què. Però a mi això no m’importa, jo el que vull és que a mon pare li porte vosté un treball de regal perquè es cure i estiga content. Així que la nit del 5 de gener posaré les sabates de mon pare al balcó perquè li puga deixar el regalet. Moltes gràcies i Bon Nadal. Ah, i abrigue’s bé que si ix a treballar per la nit pot agafar un constipat.


Signat,


Miquel Bellver i Planes


Benimaclet, 27 de desembre de 2010


Contestació de Sa Majestat:


CASA DE SU MAJESTAD EL REY

____

EL SECRETARIO GENERAL


Señor Don

MIGUEL BELLVER PLANES

46020 VALÈNCIA

Muy señor mío:

Me complace acusar recibo de la atenta carta que dirigió a S.M. el Rey el pasado 27 de diciembre de 2010.

Me permito comunicarle que, a pesar de que en la Casa Real no disponemos de servicio de traducción de lenguas regionales de los territorios ocupados pertenecientes a la Corona Española y que, por tanto, no hemos podido averiguar el significado del contenido de su misiva, Su Majestad me encarga que, en Su nombre, le agradezca las muestras de admiración y respeto a Su persona y a la Familia Real, y le envie un cordial saludo, extensivo a todos los miembros de su familia, con Su felicitación por tan señaladas fechas, animándoles a seguir desarrollando su vida y trabajo con ilusión y esfuerzo para superar con éxito la actual coyuntura económica.


Atentamente,


RICARDO DÍEZ-HOCHLEITNER RODRÍGUEZ


NOTA: aquest article és ficció, sortida de la ment d'un servidor; qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. L'autor.