MA MARE EN EL FÉISBUC!?

MA MARE EN EL FÉISBUC!!?? Ostres, no!! Us imagineu? (Ma mare, a 200 quilòmetres, via féisbuc; clinc, m'obri el xat):

―Nene, estàs menjant bé? I les pilotetes de la carmanyola, quan te les penses cuinar? Estàs menjant fruita? Menja peix, que el peix té fòsfor i és bo per als estudiants. Ai senyor, no faces patir la mama, que l'última volta que vas venir estaves fet un esguit.
―Sí, mama, sí.
―T'estàs llimpiant l'habitació? Vols que puge esta setmana i et pegue una passadeta? I les notes, estàs estudiant? Deixa't els pardalets, que lo primer és lo primer. Mira que tens 33 anys i t'has de fer un home de profit, aprofita i estudia nene, que la cosa està molt malament. I les xicones que viuen amb tu, llimpien o no?
―No mama, no llimpien.
―Ai mare, quines cotxines! Segur que teniu la casa feta péntols i més bruta que un corral. Mira què et dic, he vist les fotos eixes que tens d'una festa o reunió i ja estaves amb la cerveseta a la mà. No begues, eh? Fes-li cas a la mama. Ai, senyor, no faces patir la mama. Qui és la rogeta eixa i la moreneta del monyo llarg que estan al teu costat? Pareixien unes xicones llimpies i asea(d)es, no?
―Ningú mama, ningú. I no, no estic bevent mama, nooo.
―I no parles de política en el FRÍSBUC este, eh?, que no et donaran faena en cap lloc, i et posaran en llistes negres, que ja saps tu com són els que governen ara.
―No, mama, no. No patisques.
―Ai, senyor (s'escolta un lleu tremolor de veu), segur que no vols que puge?
―No, mama, què vas a pujar, aquí no hi ha llits. A més, podem parlar pel féisbuc, i jo baixaré la setmana que ve (mentida setmanal). Et deixe mama, que me'n vaig a la uni, adéu.
―Et fan falta diners? Has parlat amb ton germà? T'estàs cuidant la boca? Quin xampú i gel estàs utilitzant? Vols que t'ingresse diners? Estàs menjant verdura? No isques per la nit! I no et connectes tant al FÉISBUL, que la volta que entre sempre estàs connectat. T'estàs prenent l'omeOprazol? No menges cotxina(d)es, i fes bona lletra, que la mama lo que et diu és pel teu bé, encara que tu no t'ho cregues. T'ha dit el Ximo si baixa esta setmana? És perquè et puge un "pernil dolç", com dius tu, molt bo que he comprat que estava d'oferta i un tros de coca boba molt bona que he fet. Baixarà? No rondes, eh? I no begues. I no...

(Clonc. Desconnecte el xat, i encara s'escolta una retafila d'interrogants i imperatius maternals pel darrere; a la nit l'òbric i tinc "30" en un quadre roig de diàleg del xat, de converses perdudes de la mia mamma). Açò és el que et pot passar si el féisbuc arriba a mans de ta mare, que el cercle s'estreta més i més i més, cada vegada més, i tornes ―si és que havies marxat mai― a l'era dels bolquers, les farinetes, les camisetes i pitets brodats, les rentadetes efusives de cara amb tovallola que sembla que t'arrenquen la pell a tires...

(idea i disseny d'imatge: Xama)