dissabte, 15 de febrer del 2014

Entre l'aforisme, la gregueria, el tuit i una cervesa

Quan una dona et demana que li òbrigues un pot de conserva... o és ta mare o la dona de la teua vida.

La bellesa d'una rosa es trenca, a ulls de l'insecte que viu a dins, quan l'humà apropa les narius per olorar-la.

De vegades, a l'ull dret vague i desganat li vénen unes ganes terribles d'eixir-se'n de la seua cavitat orbitària i saltar per damunt del nas fronterer per tal de picar l'ullet al germà bessó esquerre.

Els anti #MAT semblen quixots mentalment sans lluitant contra gegants realment perillosos.

Les camises desinflades que pengen de les perxes de paret tenen un aire de cansament etern.

El #pragmàtic inventà la roba reversible perquè el #complicat deixara de desfilar-se-la cada volta que volia desvestir-se. Hi va vore negoci.

Regatejar és la versió comercial del parlamentarisme magribí.

Rere un comandament a distància que falla sempre hi ha una mosca que exigeix la nostra atenció.

L'ésser humà somiava nadar com els peixos, i inventà el vaixell. Veient córrer veloços els cavalls, enginyà la locomotora. Si els ocells volaven, l'humà volia lliure volar, i, oh!, creà els avions. Però no en tingué prou i, somiador de mena, anhelava tocar les estrelles: donà forma a les naus espacials, oh!, i oh! Vet aquí, però, que un dia a l'ésser humà se li acabaren els somnis i les idees i, i instituí el Servei d'Atenció al Passatger.

dijous, 13 de febrer del 2014

Brodar la vida

Si hi ha una banda sonora que recorde de la meua infantesa és la del soroll de la màquina de cosir de pedal de la mare i a ella acompanyant el ritme amb alguna havanera o cançó del seu temps. Asseguda en una cadira, amb les ulleres de vista en la punta del nas, les mans sobre les teles i els peus sobre el pedal, accionava tot el mecanisme, la corretja de transmissió de goma i les rodes de ferro fundit feien la resta. Com una màquina de vapor que escopia fil en comptes de fum, començava a pujar i baixar l'agulla i a foradar de bellesa les teles. Trico tac, trico tac, trico tac, i és Crevillent un tresor, trico tac, trico tac, trico tac...

La mama complirà 70 anys aquesta setmana, i ha passat mitja vida brodant per a tot un poble, pels seus fills. Ella no en tenia prou amb el jornal d'obrer del pare, que no donava per a gaire, i la "sisa" de rigor. Volia que els seus fills, el tete i jo, anaren a l'escola abillats de vint-i-un botons, que els millors dentistes i metges ens feren les mil i una revisions per no caure malalts... I jo he passat mitja vida, la meitat que té ella ara, jugant com un gatet entre madeixes i cabdells de cotó i rodets de fil de mil colors, vetes, vestes de Setmana Santa i vestits de Moros i Cristians, cofant-me amb els cércols d'embastar que figuraven corones o engreixant amb oli els mecanismes de la màquina Alpha... 

I entre agulles de cap, de cosir i de brodar, didals, costures, revistes de Realce, Labores del Hogar amb tipus de lletres i motius gràfics per a brodar en peces de roba de familiars, veïns, coneguts, saludats, forasters... I la infinita, serpentina cinta mètrica groga. ¿Quantes vegades m'hauré punxat el dit fent el bandarra amb l'agulla reina: l'enorme agulla de brodar de la màquina? La mare em donava a dibuixar en paper de calc o vegetal perquè no la destorbara. I vés a ca la Pitxona a portar-me fil del número tal, i fes-me eixa ene que tu tens bona lletra, i com s'escriu "Joan", i apaga el foc que es crema el dinar, i no t'apropes al vestit que el tacaràs i hi tindrem un disgust... Passador, patró, puny, punt, repunt, randa, tricot, trau...

Si hi parem esment, les brodadores, entre les quals ma mare, van ser unes precursores del 3D, això sí, del 3D en el tèxtil: amb els brodats superaven els estampats llisos, tot donant relleu i cos a lletres i dibuixos. La mare alçava en l'aire un fil per veure'l a contrallum, xuplava el cap desfilat i el tornava a passar pel forat de l'agulla. El sol, la lluna, la vida passaven a través d'aquell forat, i la mare, la Nieves la brodadora, asseguda fent-hi hores. D'aquell pedal isqueren estudis, roba, menjar, futur. Les col·leccions d'abecedaris de lletres no poden posar nom a l'esforç que una mare fa pels fills, fet que, per als qui no som dones ni mares, ens és ben bé impossible d'entendre. De vegades, encara pense que la mare tenia en el cor un rodet de fil roig de brodar, que rodava i rodava fent quilòmetres de brodats, bategant fil i més fil. La mama, per nosaltres, ha brodat la vida al llarg d'un camí que no era altra cosa que un fil infinit d'amor. Cap homenatge pot pagar tants metres d'estima.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Tels, camins

Posar en vers allò que no sé dir-te
amb rima de vocals ofegades,
escriure la música del teu somriure
amb notes d'un silenci conegut.

Ens parlem amb els ulls,
dibuixen un tel de desig,
i la pena de no compartir-te
aquesta llarga alegria.

Un dinar, seré, ni una sola paraula,
passar-te els cabells rere l'orella,
omplir-te el got amb l'esperança
d'un mos etern a l'ànima.

Veure't pujar l'escala,
barana, heura, t'acompanye,
callar-te els dits a besos
per no sentir-te la veu,
el buit que la segueix.

Posar en vers el cos
que et veig sota les bruses,
mentre et corde les sabates
i m'acarones els cabells,
fugissera, amb la mirada.

Ni l'ara ni l'aquí em peixen,
i què? Sóc un espectre feliç
que es dibuixa al teu pensament.

Camina, caminem.