divendres, 18 de gener de 2013

Guardiola gegen Guardiola*

Recordes que, no fa gaire temps, vas concebre una màquina quasi perfecta, un aparell de crear art, de fer nàixer il·lusions, de despertar passions, de generar un fort sentiment de pertinença. L'artefacte era el que menys importava. La bellesa era tan sols mitjà i efecte alhora. Darrere, s'hi perseguia tota una filosofia i praxi: ser feliços fent allò amb què hom creu. Per aconseguir-ho, t'aixecaves ben d'hora, recordes, abans que despuntara el dia, i hi abocaves totes les energies fins que queia la nit; amb la fosca, feies repàs i autocrítica del que havia donat de si l'artilugi, amb la mateixa dedicació i sota la calidesa de les nits mediterrànies. Mai acabaves d'estar-hi conforme del tot. Allà on tothom hi veia perfecció, un subjecte sublim, tu hi percebies nous reptes. De vegades, encara ara, fins i tot et penedeixes d'haver estat tan exigent amb els que t'envoltaven.

Fil per randa, en coneixies la filosofia, les fabuloses proporcions, l'exquisida matèria primera amb què vas abastir el teu taller; vas comprovar-ne els avantatges i n'escatares els defectes amb el treball de camp durant un bon grapat d'anys. Entre el teu producte i la perfecció, doncs, hi cabien escassament uns quants decimals. La màquina havia esdevingut un artefacte estètic amb què commoure els cors de tothom. Un dia, però, exhaust, decidires plegar, amb un sentiment agredolç, barreja de felicitat per la feina ben feta i tristesa per tot el que deixaves enrere; però sobretot perquè t'aclaparava un dubte: que el foc que duies dintre no tornara mai més a encendre's.

Ha passat el temps, i ara, una gent del nord, també amb una gran filosofia al darrere, et fa una proposta: volen que faces somiar la seua gent. I a tu, que t'agraden els somnis i els reptes, que dus la passió enganxada a l'ADN, de sobte notes una lleu opressió al pit: s'encén una espurneta. Romies, te'n saps dipositari, del mètode, de les fórmules que has dissenyat i treballat durant anys i panys: la voluntat, l'esforç, creure en un mateix i no badar, fer pinya, no badar mai, i feina, feina i feina. Dubtes. Finalment, però, acceptes. I quan prens consciència de la teua decisió, un primer pensament, banyat amb regust de neguit, atia la flama: "com m'ho faré, per superar el que vaig crear?"


(*Guardiola contra Guardiola)

dimecres, 16 de gener de 2013

L'anatomia asimètrica dels collons



Alberto Fabra Part és un aparellador i polític valencià, afirma la Viquipèdia. Ha estat alcalde de Castelló, ciutat en què va nàixer, i des del 28 de juliol de 2011 fa de Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana (a partir d’ara, MHP). Alberto Fabra Part era verge en el món de Twitter fins que, l’1 de gener de 2012 (fa poc més d’un any) hi va inaugurar un compte: @AlbertoFabra, signant-hi com a “gabinet de comunicació”. S’estrenava així: Quiero daros personalmente la bienvenida. Y desearos un Feliz Año Nuevo. Un abrazo. Alberto.
 
 Des d’aquell 1 de gener de 2012 fins ahir 15 de gener de 2013, el MHP ha publicat 835 tuits. D’aquests, tan sols n’ha escrit 30 en llengua catalana, anomenada valencià entre els fills il·legítims de Jaume I que vivim riu Sènia avall. M’acusaran de molts fets i càrrecs delictius: de friqui, de queferós, de mercenari a sou d’un lobby catalanista anomenat Observatori de la Llengua... perquè aquestes coses no les fa ningú: repassar tots els tuits de l’MHP per trobar-hi restes de la llengua pròpia dels valencians (segons resa l’Estatut), i quantificar-les, comparar-les, analitzar-les i extraure’n conclusions. Doncs no. Sóc una mica maniós, això sí, i em diagnosticaren colon irritable lleu fa cinc anys; a més, cada dia laboral menge de calent a ca ma mare, tot i estar-ne emancipat. Alberto Fabra Part, tornem-hi, sols ha escrit, com deia abans, 30 tuits en català d’un total de 835, el 3,5% del total. Aquestes són les xifres dels tuits en valencià publicats pel MHP, ordenats de més nou a més antic:
 
1 gener 2013: 5
9 octubre 2012: 10
25 setembre 2012: 4
13 juliol 2012: 3
8 juny 2012: 1
16 març 2012: 1
3 febrer 2012: 1
23 gener 2012: 1
11 gener 2012: 2
10 gener 2012: 1
2 gener 2012: 1

Com poden comprovar, el MHP, tot i que ens discrimina descaradament, als valencianoparlants, mostra una certa deferència en les dates especials, les marcades en el calendari: Any nou i la Diada del País Valencià (el 9 d’octubre) sobretot. Se’n recorda de nosaltres! Imagine els del gabinet de comunicació, de NNGG, abillats amb polo de Tommy, una polsereta amb la bandera espanyola en la monyica dreta, menjant-se les ungles, entre rialletes i dient: –!Uy, qué rebeldes somos, Santiago, hemos tuiteado diez veces en valenciano en el día grande de la Comunidad! ¿No se notará mucho? Álvaro, nano, tranquilo, todo está bajo control (i posaran els llavis en forma de cara de peix, com fidelment reprodueix Xavi Castillo en els seus bolos).

Aquesta visió asimètrica, passiva, vergonyant del bilingüisme (i del plurilingüisme) del nostre MHP es veu de forma totalment normal en el seu món espanyol. Ell i els seus coreligionaris, assimilats hispànicament, ho perceben del tot normal. L’asimetria lingüística del MHP és tan normal com la caiguda asimètrica dels testicles dels mascles humans. Si el MHP s’observa cara a l’espill del gimnàs, nuet, i veu que l’ou esquerre li penja de forma natural més que no pas l’altre, per què no ha d’ésser totalment natural tuitejar més en una llengua que no en altra? O és que els collons pengen al 50%? Doncs no, el castellà, com l’ou dret, té una posició més elevada que l’ou esquerre i que la llengua catalana. (El que em suposa un esforç cognitiu superior és imaginar Rita Barberà observant-se l’asimetria anatòmica dels seus pits davant l’espill de la calaixera.)
 
Amb tot, la llengua catalana és la dinovena més utilitzada a Twitter, segons un estudi de la Universitat de Cornell a Nova York. La dihuitena és el xinés. De sis mil llengües que hi ha al món, i de la seixantena que s’han estudiat, la nostra és la dinovena que menys penja, que més cap amunt es troba, la qual cosa no està gens malament, veritat? A més, els catalanoparlants no hem anat tallant escrots indígenes i fent apujar a una posició més elevada el nostre testicle dret, cosa que sí que han fet i continuen fent els castellans. En aquest sentit, tenim la consciència –i l’anatomia asimètrica dels collons– ben tranquil·la.
Per acabar, adjunte unes fotografies ben descriptives, que mostren aquesta actitud d’autoodi, diglòssica, asimètrica i contradictòria del que promet el nostre MHP. S’han de tenir els testicles ben grossos i elevats per tuitejar coses així.

dimarts, 8 de gener de 2013

Decàleg per evitar males pràctiques en Facebook que mai ningú no complirà



  1. Hem d’evitar clicar “M’agrada” en les publicacions pròpies. El botó “M’agrada” no està concebut com a substitutiu natural de l’amic invisible de la infantesa. Hem de prendre consciència que aquest personatge de fabulació mental infantil no tornarà mai més. A més a més, que cliquem “m’agrada” en les publicacions pròpies no generarà un efecte de contagi emocional, tot augmentant els “m’agrada” de les nostres amistats.
  1. Fa molt mala imatge comentar, abans que ningú, les publicacions pròpies. Normalment passa perquè hem oblidat afegir text a la imatge o vídeo que hem penjat. Però pot passar que donem una idea de nosaltres mateixos encara pitjor: que ho fem perquè realment no hem aprés a afegir un comentari a la imatge, vídeo o document publicats. Ja sabeu que sempre heu de pensar en el pitjor dels casos. 
  1. Cal abstenir-se de fer sol·licituds d’amistat a dones o homes amb qui no hem creuat prèviament cap paraula o mirada, ni virtualment ni presencialment, sense causa justificadíssima i inevitable (tampoc no està justificada la petició en cas d’haver-ne creuat dos o tres o nou o deu en el Festivern o el Feslloch). Si no, el valor de l’amistat es banalitza i fem entendre que som uns assaltallits o, encara pitjor, uns assaltabressols, classificació que dependrà de l’edat de l’assaltat i l’assaltador hipotètics.
  1. L’hora i tipus de publicacions. No hem d'escriure al nostre mur missatges encriptats o que no respecten les 4 màximes conversacionals, del tipus “qui es gita amb manyacos es mou pixat”, “el món és ple de malparits; cada dia m’ho demostren”, “és odiosa!...” Si volem dir alguna cosa (CD) a algú (CI), no ens hem d'estalviar de dirigir-nos directament al complement indirecte. No hem de publicar entre la una de la matinada i les vuit del matí: significarà que anem borratxos; o que som aturats de llarga durada; o que som fadrins; o que som casats i tenim un affaire amb un desconegut mentre la parella dorm plàcidament al costat i publiquem per dissimular i tenir la coartada perfecta de l’insomni; o pitjor encara: que es donen totes les condicions anteriors alhora (l’affaire pot ser entre un fadrí i un casat, que parlen per Facebook i van pet de matinada i en solitud per oblidar que són casats, que són fadrins i que són aturats de llarga durada). 
  1. No hem de fer servir el mur de Facebook en qualitat de consulta psicològica –encara menys de psiquiàtrica–, de mur de les lamentacions o de Meca. Els serveis professionals tenen un preu, i els col·legiats han invertit molt més temps i diners en aprendre i aplicar teràpies que els que empleà Mark Zuckerberg a concebre aquesta xarxa. I de mur de les lamentacions i de Meca, tan sols n’hi ha un i una, i paga la pena d’anar-hi ni que siga una vegada en la vida.
  1. Nombre d’interaccions. Cal evitar més de dos publicacions diàries en els nostres murs. Primer perquè acabarem solapant-nos les publicacions pròpies i no n’aconseguirem l’objectiu desitjat. I segon perquè si som funcionaris de carrera o alliberats sindicals en actiu estem contribuint a justificar la idea maniquea, fomentada per la dreta política i sociològica, que el cos funcionarial i sindical es dedica a ocupacions que no són les pròpies de la seua feina, o pitjor encara, que no té assignades unes tasques específiques que realment justifiquen aqueixos llocs de treball (i per tant són prescindibles). En el cas de funcionaris i sindicalistes, la franja horària no recomanada difereix de la d’aturats de llarga durada, borratxos, fadrins, casats i que mantenen un affaire. La dels primers inclou l’horari clàssic de treball, de les nou del matí a les tres de la vesprada.
  1. Stop Dos Perfils a Facebook. Una mateixa persona no pot tenir dos –o tres!– perfils a la xarxa: normalment les amistats acaben assabentant-se’n, mitjançant la columna dreta de la pantalla, que tenim un(s) altre(s) perfil(s) a Facebook diferent(s) del(s) que hi fem servir de costum. De raons i justificacions per tenir-hi un segon o tercer perfil, en podem esgrimir a cabassos (que si en tinc un altre per buscar feina o perquè el cap o encarregat de l’empresa m’hi ha afegit com a amistat no fa gaire; que si em persegueix un boig enamoradís i no em deixa tranquil·la; que si perseguisc una sílfide de qui estic enamorat i vull donar una imatge diferent de la que tinc; que si sóc autònom i no vull que coneguen les meues idees polítiques perquè no em pagaran les subvencions que em deuen ja voràs...). A l’hora de la veritat, per més arguments que hi aportem, el personal acaba fent cas a la dita popular del “pensa mal[ament] i encertaràs [freqüentment]”: “amaga alguna cosa” o “este no és de fiar” o “ja no és la que era...” 
  1. No hem d'abusar de les cites cèlebres ni de l’autoodi amb l’ús de llengües celebèrrimes diferents de la pròpia en els nostres murs, sobretot si som valencianes o valencians. El Michigan Institute encara no ha demostrat que els excessos en l’ús de dites o frases de personatges de renom i de llengües forasteres operen cap efecte compensatori dels dèficits culturals, nacionals i intel·lectuals propis. Pel que fa a la llengua, sols està justificat que fem servir una versió bilingüe en el cas que ens trobem estudiant o treballant fora dels territoris de l'antiga Corona d’Aragó que comparteixen un mateix sistema lingüístic (eufemisme per evitar bombolles en l’autoestima dels defensors de la nació valenciana pura, dura i estricta) i que el 90% de la gent amb qui ens relacionem via Facebook siga parlant d’una llengua no llatina (o de romanés).
  1. No cal que desconnectem el xat de Facebook per fer entendre que no estem connectats. Les nostres amistats saben, de bell antuvi, no sols que estem connectats, sinó que estem superconnectats en tot moment, a tot arreu, que actualitzem minut a minut Facebook per consultar-ne les novetats. 
  1. I sobretot, mai, mai, mai, redacteu un “Decàleg per evitar males pràctiques en Facebook que mai ningú no complirà” com a mecanisme d’evitació o evasió d’estudiar. Qui fuig d’estudi, col·lapsa exàmens.