dimarts, 8 de gener de 2013

Decàleg per evitar males pràctiques en Facebook que mai ningú no complirà



  1. Hem d’evitar clicar “M’agrada” en les publicacions pròpies. El botó “M’agrada” no està concebut com a substitutiu natural de l’amic invisible de la infantesa. Hem de prendre consciència que aquest personatge de fabulació mental infantil no tornarà mai més. A més a més, que cliquem “m’agrada” en les publicacions pròpies no generarà un efecte de contagi emocional, tot augmentant els “m’agrada” de les nostres amistats.
  1. Fa molt mala imatge comentar, abans que ningú, les publicacions pròpies. Normalment passa perquè hem oblidat afegir text a la imatge o vídeo que hem penjat. Però pot passar que donem una idea de nosaltres mateixos encara pitjor: que ho fem perquè realment no hem aprés a afegir un comentari a la imatge, vídeo o document publicats. Ja sabeu que sempre heu de pensar en el pitjor dels casos. 
  1. Cal abstenir-se de fer sol·licituds d’amistat a dones o homes amb qui no hem creuat prèviament cap paraula o mirada, ni virtualment ni presencialment, sense causa justificadíssima i inevitable (tampoc no està justificada la petició en cas d’haver-ne creuat dos o tres o nou o deu en el Festivern o el Feslloch). Si no, el valor de l’amistat es banalitza i fem entendre que som uns assaltallits o, encara pitjor, uns assaltabressols, classificació que dependrà de l’edat de l’assaltat i l’assaltador hipotètics.
  1. L’hora i tipus de publicacions. No hem d'escriure al nostre mur missatges encriptats o que no respecten les 4 màximes conversacionals, del tipus “qui es gita amb manyacos es mou pixat”, “el món és ple de malparits; cada dia m’ho demostren”, “és odiosa!...” Si volem dir alguna cosa (CD) a algú (CI), no ens hem d'estalviar de dirigir-nos directament al complement indirecte. No hem de publicar entre la una de la matinada i les vuit del matí: significarà que anem borratxos; o que som aturats de llarga durada; o que som fadrins; o que som casats i tenim un affaire amb un desconegut mentre la parella dorm plàcidament al costat i publiquem per dissimular i tenir la coartada perfecta de l’insomni; o pitjor encara: que es donen totes les condicions anteriors alhora (l’affaire pot ser entre un fadrí i un casat, que parlen per Facebook i van pet de matinada i en solitud per oblidar que són casats, que són fadrins i que són aturats de llarga durada). 
  1. No hem de fer servir el mur de Facebook en qualitat de consulta psicològica –encara menys de psiquiàtrica–, de mur de les lamentacions o de Meca. Els serveis professionals tenen un preu, i els col·legiats han invertit molt més temps i diners en aprendre i aplicar teràpies que els que empleà Mark Zuckerberg a concebre aquesta xarxa. I de mur de les lamentacions i de Meca, tan sols n’hi ha un i una, i paga la pena d’anar-hi ni que siga una vegada en la vida.
  1. Nombre d’interaccions. Cal evitar més de dos publicacions diàries en els nostres murs. Primer perquè acabarem solapant-nos les publicacions pròpies i no n’aconseguirem l’objectiu desitjat. I segon perquè si som funcionaris de carrera o alliberats sindicals en actiu estem contribuint a justificar la idea maniquea, fomentada per la dreta política i sociològica, que el cos funcionarial i sindical es dedica a ocupacions que no són les pròpies de la seua feina, o pitjor encara, que no té assignades unes tasques específiques que realment justifiquen aqueixos llocs de treball (i per tant són prescindibles). En el cas de funcionaris i sindicalistes, la franja horària no recomanada difereix de la d’aturats de llarga durada, borratxos, fadrins, casats i que mantenen un affaire. La dels primers inclou l’horari clàssic de treball, de les nou del matí a les tres de la vesprada.
  1. Stop Dos Perfils a Facebook. Una mateixa persona no pot tenir dos –o tres!– perfils a la xarxa: normalment les amistats acaben assabentant-se’n, mitjançant la columna dreta de la pantalla, que tenim un(s) altre(s) perfil(s) a Facebook diferent(s) del(s) que hi fem servir de costum. De raons i justificacions per tenir-hi un segon o tercer perfil, en podem esgrimir a cabassos (que si en tinc un altre per buscar feina o perquè el cap o encarregat de l’empresa m’hi ha afegit com a amistat no fa gaire; que si em persegueix un boig enamoradís i no em deixa tranquil·la; que si perseguisc una sílfide de qui estic enamorat i vull donar una imatge diferent de la que tinc; que si sóc autònom i no vull que coneguen les meues idees polítiques perquè no em pagaran les subvencions que em deuen ja voràs...). A l’hora de la veritat, per més arguments que hi aportem, el personal acaba fent cas a la dita popular del “pensa mal[ament] i encertaràs [freqüentment]”: “amaga alguna cosa” o “este no és de fiar” o “ja no és la que era...” 
  1. No hem d'abusar de les cites cèlebres ni de l’autoodi amb l’ús de llengües celebèrrimes diferents de la pròpia en els nostres murs, sobretot si som valencianes o valencians. El Michigan Institute encara no ha demostrat que els excessos en l’ús de dites o frases de personatges de renom i de llengües forasteres operen cap efecte compensatori dels dèficits culturals, nacionals i intel·lectuals propis. Pel que fa a la llengua, sols està justificat que fem servir una versió bilingüe en el cas que ens trobem estudiant o treballant fora dels territoris de l'antiga Corona d’Aragó que comparteixen un mateix sistema lingüístic (eufemisme per evitar bombolles en l’autoestima dels defensors de la nació valenciana pura, dura i estricta) i que el 90% de la gent amb qui ens relacionem via Facebook siga parlant d’una llengua no llatina (o de romanés).
  1. No cal que desconnectem el xat de Facebook per fer entendre que no estem connectats. Les nostres amistats saben, de bell antuvi, no sols que estem connectats, sinó que estem superconnectats en tot moment, a tot arreu, que actualitzem minut a minut Facebook per consultar-ne les novetats. 
  1. I sobretot, mai, mai, mai, redacteu un “Decàleg per evitar males pràctiques en Facebook que mai ningú no complirà” com a mecanisme d’evitació o evasió d’estudiar. Qui fuig d’estudi, col·lapsa exàmens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada