dilluns, 4 d’abril del 2016

Fot-li, Pep

Paquito, fill de Pep el mariner i d’Enriqueta la peixatera, té 18 anys i ha decidit que vol ser escriptor. Tímid i operat de fimosi quan era xicotet, ara intenta cridar l’atenció entre el sector femení d’una manera menys directa i visceral. Així que inicia un viatge de transformació personal la primera parada del qual és mama, vull deixar la universitat. Pep! Pep! Mira què diu ton fill.

Que siga fill de la generació meme no impedix que Paquito, decidit com el convers, es deixe bigotis a la manera dels 70. Es compra un bastó, una boina i un exemplar esgrogueït de Juan Salvador Gaviota. Regala el mòbil, escriu un manifest contra la tecnologia, la societat líquida, els selfies i els gifts, però no es vol vendre l’ordinador portàtil de moment, fins que ingresse el primer jornal gràcies al seu primer èxit editorial. Com que l'ordinador es vell, per ventilar-lo i evitar que es calfe en contacte amb l'hule de la tauleta i s'hi apague, posa baix del portàtil un exemplar de "Cumbres borrascosas" i un de "Si esto es un hombre", que no ha llegit mai i que entrava en el moble del menjador com a dot dels pares. Un dia envia una carta manuscrita al director d’un diari comarcal. Hi dedica una crítica barroera, gairebé ofensiva i farcida de faltes, contra els hipsters, la moda de les barbes poblades i els moviments pseudopostmoderns. No li la publiquen.

Dues setmanes després, adquirix una estilogràfica via Amazon i s'acomiada del món. Adopta la condició d'incomprés, reclòs a casa, no n'ix de l'habitació i es planteja fins i tot començar a fumar amb pipa. Escolta discursos de Sartre en un tocadiscos, èxits de Frank Sinatra i assaja posats bohemis davant l’espill. La mare, preocupada, l’espia rere la porta i sent com modula la veu: mire no, he dit que no, m'ho pensaré, mai de la vida, nooo hòstia!, per si arriba el moment de rebutjar una invitació per impartir una conferència sobre la creació literària en un saló de graus d’una facultat universitària. Si cal, crearà la seua pròpia editorial. Anticipa possibles respostes a preguntes incisives de crítics literaris amargats i estudiants de filologia que estudien filologia perquè no els arribava la nota per a fisioteràpia ni magisteri. Ha acabat el seu primer relat curt en castellà. Té 57 pàgines. Ell mateix en fa les fotocòpies de l'original i hi grapa una tapa feta de cartolina blava retallada a mà. Intenta vendre'n algun exemplar en una trobada anual de productes ecològics. Hi planta una paradeta amb la taula desplegable de platja de la mare. Demana la voluntat per cada exemplar. Aconseguix vendre'n un.

Passen dos mesos, i la mare, histèrica, li diu mig plorosa al marit Pep, este xiquet ens portarà un disgust, no menja, no vol eixir de l’habitació, a més, parla sol! Però no li pegues, Pep, no li pegues al cap, que el mataràs. El pare, que és una mica animal, endormiscat al sofà després d’una llarga i dura jornada a la mar, li diu no et preocupes, Enriqueta, reina, demà parlaré tranquil·lament amb ell i ja voràs, tot solucionat. L’endemà, quan Enriqueta se’n va al mercat a preparar la parada, el mariner derroca d'una punyada la porta de l’habitació de Paquito. D’una bescollada que ressona a tota la casa, i abans que l’adolescent puga ni tan sols vestir-se o obrir els ulls, li diu tu gandul, afeminat, s’ha acabat el guateque. A treballar! I se l'emporta a hòsties i rebolcons fins al port.

Han passat quinze anys d'ençà la bescollada que acabà amb aquella dèria, i Paquito continua anant a la mar amb son pare. Casat amb una cosina llunyana que va conéixer a la llotja, i amb dos fills, Paquito i Íker, s’adorm cada dia amb el soroll de fons d’un programa de televisió que envia famosos nuets a concursar a una illa deserta.