La setmana passada, Miguel Ángel Sánchez Navarro, Regidor d'Educació a l'Ajuntament de Crevillent, va fer el 'paseíllo' cap a la reunió que cada col·legi i institut de la vila organitza amb mares i pares per informar-los dels ets i uts del nou curs escolar que comença al setembre. Fins aquí tot correcte.
Però la passejada que el regidor va fer a un col·legi, el Francesc Candela, perseguia una comesa específica: evitar de totes totes que hi implanten una segona línia en valencià. Oh! Terror! Aquest aprenent de Wert, però, n'és una versió millorada a petita escala (a escala local). Ha aprés dels errors del seu mariscal, i en comptes de llançar la bomba "¡Hay que españolizar a los niños del 'Fransex' Candela!" davant de mares i pares, va fer servir una munició subtil, disparada amb silenciador: la por. "Así [amb les línies en valencià] no se garantiza la enseñanza en castellano, y eso es un gran problema para el futuro de nuestros hijos".
La por, com les mines antipersona, s'enterra rere l'inconscient, ningú no la veu, però esclata al cervell, detonada pel desconeixement, sense avisar, mentre dónes el sopar al fill després d'una reunió al col·le, o al dia següent en el cotxe, camí de la feina. L'alumne avantatjat, doncs, ha aprés que les bombes atòmiques generen massa enrenou.
En Wertet de Crevillent no va acudir a les reunions escolars a comprometre's a llevar els barracons i construir aules decents, ni a cobrir totes les vacants de professorat i aules de suport, ni a millorar instal·lacions i recursos, ni a acabar amb les retallades que provoquen l'austericidi pedagògic en l'educació pública, tampoc a baixar la ràtio d'alumnes per aula, i encara menys a tancar l'aixeta dels diners i terrenys a les privades... Això als pares no els neguiteja, no.
La preocupació central de mares i pares és el perill que suposa el programa d'enseyament en valencià, l'únic programa educatiu que assegura el domini efectiu i real de les dos llengües oficials i funcional d'una d'estrangera; un programa educatiu de qualitat i èxit que aconsegueix, any rere any, formar alumnes amb els millors resultats acadèmics en proves selectives; uns programes d'immersió aplaudits i avalats per la Unió Europea, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i recomanats per les universitats públiques valencianes; un programa al qual volen accedir més d'un 61% de famílies però que la Conselleria del PP veta i rebaixa l'oferta a un 33%, amb la qual cosa més de 125.000 alumnes es queden sense poder estudiar en la llengua que han triat: el valencià.
La setmana passada, l'aprenent vilatà de Wert no va acudir als centres educatius carregat de solucions pedagògiques ni econòmiques, sinó amb arsenal ideològic i polític que res té a vore amb l'educació, i que mata el plurilingüisme i els beneficis cognitius que se'n deriven. Paradoxalment, els fills de tots els homes de Wert són els primers sacrificats innocents, amputats pel monolingüisme espanyol que hi practiquen llurs pares.
Però la passejada que el regidor va fer a un col·legi, el Francesc Candela, perseguia una comesa específica: evitar de totes totes que hi implanten una segona línia en valencià. Oh! Terror! Aquest aprenent de Wert, però, n'és una versió millorada a petita escala (a escala local). Ha aprés dels errors del seu mariscal, i en comptes de llançar la bomba "¡Hay que españolizar a los niños del 'Fransex' Candela!" davant de mares i pares, va fer servir una munició subtil, disparada amb silenciador: la por. "Así [amb les línies en valencià] no se garantiza la enseñanza en castellano, y eso es un gran problema para el futuro de nuestros hijos".
La por, com les mines antipersona, s'enterra rere l'inconscient, ningú no la veu, però esclata al cervell, detonada pel desconeixement, sense avisar, mentre dónes el sopar al fill després d'una reunió al col·le, o al dia següent en el cotxe, camí de la feina. L'alumne avantatjat, doncs, ha aprés que les bombes atòmiques generen massa enrenou.
En Wertet de Crevillent no va acudir a les reunions escolars a comprometre's a llevar els barracons i construir aules decents, ni a cobrir totes les vacants de professorat i aules de suport, ni a millorar instal·lacions i recursos, ni a acabar amb les retallades que provoquen l'austericidi pedagògic en l'educació pública, tampoc a baixar la ràtio d'alumnes per aula, i encara menys a tancar l'aixeta dels diners i terrenys a les privades... Això als pares no els neguiteja, no.
La preocupació central de mares i pares és el perill que suposa el programa d'enseyament en valencià, l'únic programa educatiu que assegura el domini efectiu i real de les dos llengües oficials i funcional d'una d'estrangera; un programa educatiu de qualitat i èxit que aconsegueix, any rere any, formar alumnes amb els millors resultats acadèmics en proves selectives; uns programes d'immersió aplaudits i avalats per la Unió Europea, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i recomanats per les universitats públiques valencianes; un programa al qual volen accedir més d'un 61% de famílies però que la Conselleria del PP veta i rebaixa l'oferta a un 33%, amb la qual cosa més de 125.000 alumnes es queden sense poder estudiar en la llengua que han triat: el valencià.
La setmana passada, l'aprenent vilatà de Wert no va acudir als centres educatius carregat de solucions pedagògiques ni econòmiques, sinó amb arsenal ideològic i polític que res té a vore amb l'educació, i que mata el plurilingüisme i els beneficis cognitius que se'n deriven. Paradoxalment, els fills de tots els homes de Wert són els primers sacrificats innocents, amputats pel monolingüisme espanyol que hi practiquen llurs pares.
