L'"imperatiu legal" sonarà enguany a Crevillent

Sembla que després d'anys de foscor d'un túnel més llarg i llòbrec que el del Mascarat, s'albira una mica de llum. A Crevillent, s'ha conformat una coalició política d'esquerres que concorrerà sota una mateixa candidatura a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Per una banda, Esquerra Republicana del País Valencià, filial valenciana del partit fundat l'any 1931 per Francesc Macià, el 122é President de la Generalitat de Catalunya; per altra banda, Esquerra Unida del País Valencià, filial valenciana d'Izquierda Unida. Uns irreductibles independentistes catalans [sic], uns federalistes espanyols convençuts, tots plegats a Crevillent, frontera sud dels Països Catalans.

Sempre que he introduït una papereta en aquella urna transparent de quimeres humanes, ha sigut per a partits independentistes. Així ha sigut sempre, i així serà. Hom, sobretot des de Catalunya o el País Basc, podria fer-se creus amb segons quins pactes polítics, com en el cas que ressenye, per allò de la divergència substancial (nacional) entre les formacions coalitzades. Però l'aritmètica a terres de frontera (cal recordar que som a 42 quilòmetres de Múrcia capital?) segueix unes regles especials, pròpies, perquè a tocar de frontera, la força centrífuga és el dia a dia, res a veure amb la tendència centrípeta que molts voldríem. D'aquesta situació, no en som l'excepció, i hi proliferen els casos en què la simbiosi es fa necessària (com en el cas de Navarra, que és cosa de dos, o de més). Mon pare sempre ha asseverat, amb posat de filòsof de corbella i camals arromangats, que "totes les mitgeres fan aigües". Mon pare encerta moltes vegades, però també s'hi equivoca moltes altres, perquè les aigües crec que, aquest vegada, són sinònim de naixement, d'esperança i de llum que vol llaurar clevills i il·luminar una mica l'edat fosca de la política local que dóna, a poc a poc, els primers símptomes d'un ocàs que toca.

No sé, a hores d'ara, com parlarien les enquestes sobre l'acord, però tot fa pensar que aquest compromís polític aconseguirà entre un i dos regidors electes, si fem cas dels resultats electorals que ambdues formacions van aconseguir per separat en ocasions anteriors (consulteu web del MIR). Del pacte, n'ha quedat fóra —segons he pogut saber— un altre partit d'esquerres i valencianista, IPV, més per voluntat pròpia que per desavinences, ja que sembla que imposava uns mínims massa màxims (anar indefugiblement sota la marca "Compromís", no sé quants llocs de capçalera i no sé quants drets de "pernada" més). Tampoc sé quin aixovar té ni pretenia aportar aquesta formació, però un matrimoni (en aquest cas ménage à trois) no pot començar amb imposicions, perquè ja se sap que, primer vénen les exigències, després les males cares i per últim la violència masclista i altres males pràctiques. I ja se sap que les relacions estan per gaudir-les, millorar i créixer mútuament. Una llàstima, aquesta fadrinesa o mort de lloro induïda.

En temps de crisi, polítiques d'esquerra com mai. Davant la incertesa, la misèria dels poderosos i la por que ens fan mastegar, polítiques d'esquerra com mai abans. El ramat i el corral no es poden deixar en mans de llops i raboses amb pell d'ovella. Siga com siga, espere, com a valencià d'esquerres i independentista, que el candidat d'Esquerra Republicana, el professor de 33 anys Daniel Galvany (segons les últimes notícies que tinc) puga pronunciar a la Casa de la Vila de Crevillent, aquella fórmula, homilia dels que ens sabem rebels i ens volem lliures i sobirans: "Promet, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia del País Valencià, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó." Legeak horrela aginduta... la història continua.