dimecres, 28 d’abril del 2010

"Obriu el ulls i voreu des del vostre cadafal..."



Hui, el feixisme espanyol ho ha tornat a fer, ha tornat a actuar contra la democràcia, la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió. Amb "nocturnidad y alevosía" (expressió que els provoca una sensació semblant a l'orgasme) han boicotejat el senyal de TV3 que es rep al País Valencià per evitar que la majoria de valencianes i valencians pogueren veure la semifinal de la Champions. Això, per molt jove i poc docte que hom siga, pot interpretar-se com a símptoma de por, d'inseguretat: si es donen tanta celeritat per censurar una televisió -aparentment 'forastera' i inofensiva- és que hi havia alguna cosa que no rutllava, alguna estadística que no els quadra;va sabien, amb escreix, que aquesta nit TOTHOM al País Valencià sintonitzaria TV3 per veure el match , en comptes de Canal 9. I com que el concepte 'derrota' no té cabuda en el patrimoni lingüístic i conceptual del feixisme espanyolista, han decidit rememorar els millors temps del murcià més corrupte de la història política recent instal·lat -de rebot- a València, Eduardo Saplana, i tallar la veu catalana de la caixa bova. De nou, la classe dirigent, la classe dominant espanyola fa gala del poder i l'omnipresència al País Valencià, per a desgrat -i disgust- dels indígenes valencians, pobladors legítims d'aquesta terra. Quant de temps més haurem de suportar, incòlumes, aquests excessos, aquest nacionalisme espanyol ranci instal·lat a la capital del Túria d'ençà Germana de Foix? Quant de temps més podrem suportar aquesta bilis corrosiva espanyola que no fa sinó esquarterar la nostra nació? El PP, com Mourinho en el partit de hui, ha mostrat la seua pitjor bava. Agafats de la mà farien un tàndem irrepetible, i és que Mourinho és al futbol el que Espanya a la democràcia i a les bones maneres.

Maulets, valencianes i valencians del segle XXI, HARCA! VIA FORA!

divendres, 23 d’abril del 2010

Visca Sant Jordi!

Hui és Sant Jordi, antic patró de l'antic Regne de València, dels actuals Països Catalans i de molts dels seus pobles i viles, com Alcoi. Cultura, roses, llibres i música. Per celebrar aquest dia de festa us recomane la lectura de "El poema de la rosa als llavis", de Joan Salvat-Papasseit, i el darrer disc de La Troba Kung-Fú, del qual us podeu descarregar debades la cançó "Flor de primavera". Feliç diada, i per molts anys.



dissabte, 27 de març del 2010

Temps de calçotades, també al País Valencià?

És temps de bon temps, de bon oratge, d'orxata i aigua civada, de migdiades inacabables, de converses amb els amics amb el solet al bescoll i un regalim de suoreta per l'esquena que, en comptes de nosa, fa goig; és temps de cremar les penes i els neguits, de guardar la roba d'hivern, d'obrir finestres i vestir roba d'entretemps i respirar l'agradable flaire a tarongina; és el temps dels mediterranis i les mediterrànies, de peixos daurats, guarnits amb quatre barres i escates; és temps de passejar vora la mar del Vinalopó i el Llobregat, per les rambles d'Alacant i Barcelona; és el temps d'enrenous alats, de xiscles i noves vides que s'enlairaran per sempre més, papallones, borinots i ocells; i és temps de calçotades, de companyonia i complicitats, d'alçar l'esguard al cel, engolir senceres cebes tendres i pujar la catalana tot brindant per un futur més digne, com les de la capital de l'Anoia: el company Jaume Piquer m'ha enviat la convocatòria i un parell d'enllaços d'allò més "sucosos". Al País Valencià, també he tingut notícia de l'organització d'una diada calçotera "popular" un tant especial, la comparació, però, amb la de la banda nord del Sénia és d'allò més sinistra, malauradament.

De bon grat que hi hauria acudit a la d'Igualada a fer el gàlim, però la feina és la feina i no ha pogut ser. Un altre any serà. Us deixe un vídeo, els enllaços i bon profit als qui hi sereu allà.

www.bonrotllo.cat

Spot Calçotada Igualada 2010 from globaproduction.tv on Vimeo.





divendres, 26 de març del 2010

Artistes de cap a peus

Res a envejar a l'indie anglès, el del guitarrista i compositor d'Antònia Font; els Manel són paraules majors. Rosa-Luxemburg està de volta de tot, incommensurables tanmateix; Els amics de les arts no es queden arrere i tenen un llarg futur... i el millor de tot: sense subvencions, heus aquí un bon indicador (mentre la nostra cultura siga subvencionada serà peremptòria). Són sols una xicoteta mostra d'un gran i silenciós big bang que configura a poc a poc un univers musical immens i encara desconegut, fet a casa, paradoxalment. La música en català, çò és, feta als Països Catalans i en llengua catalana, viu un moment dolç, aprofitem-lo:

Joan Miquel Oliver - Final Feliç from La Rulot on Vimeo.


Manel "Dona estrangera" from Manel on Vimeo.



dimecres, 24 de març del 2010

Les futures generacions d'espanyolets

Us postege un vídeo de la Maria de Cospedal de l'any 2030. Els camins d'Aznar i la seua ressaca de destrucció massiva són inescrutables... Novetats: la cadena "p()ogressista" propietària del vídeo, La Sexta, no em permet enllaçar el vídeo en qüestió pel copyright, us passe l'enllaç del youtube perquè el vegeu.

http://www.youtube.com/watch?v=Nk0HjVyusZI


Quina adaptació curricular aplicaríeu a aquest angelet!?