dimarts, 16 de novembre de 2010

A propòsit de la cuina mediterrània

BATUT D'ESPÀRRECS AMB DAN'UP MARCA BLANCA (IOGURT LÍQUID DE PLÀTAN I MADUIXA). Això és el que he sopat aquesta nit. He agafat una batedora, he triat, d'un manoll, cinc o sis espàrrecs verds, i uns 25 centílitres de iogurt líquid. Ho he batut tot, he expremut i colat el líquid i contingut resultants, ho he vessat dins d'un got i m'ho he empassat. Estava bo, francament bo, i mira que jo sóc maniàtic, com l'autista més ortodox, per als gustos i les textures alimentícies. Les companyes de pis, 3, i el nuvi d'una d'elles, s'han quedat de pasta de moniato.

No ha estat premeditat, l'experiment, però jo, com a bon obsessivocompulsiu, claustrofòbic i una mica-molt hipocondríac, tan bon punt em note un càncer al cap, al pap o a l'estómac, recórrec als correus electrònics d'amics amb què s'exalça tal o tal altra qualitat i benefici de tal i tal altre aliment o menjar. I l'espàrrec sembla que és oli en un llum en la lluita internàutica contra tot tipus de malalties terminals sobtades i en pro de reveladors autodiagnòstics precoços. És el meu petit homenatge al negoci de les immaterialitats universals, entre les quals el de la cuina mediterrània, una mica iconoclasta, la meua, si voleu, però mediterrània de totes totes: ni l'arròs, ni la lletuga, ni el tomàquet, ni els pebrots, ni les taronges, ni les bajoquetes són originàriament mediterrànies; en canvi, els meus espàrrecs i llurs mares esparregueres han dominat les conques del Tigris i l'Èufrates des de temps immemorials (almenys això diuen els que tenen estudis i memòria). Crec que tinc una idea emprenedora: proposaré a alguna cadena comercial valenciana de gelateries que patente el "gelat d'espàrrecs silvestres". Ai, els catalans sempre pensant en la pela...

La pela i la mala testa, més que no pas la fe, mouen muntanyes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada