dijous, 9 d’agost del 2012

La dignitat de les rotondes

Voleu un bon indicador de l'estrés humà!? Una mena d'estressòmetre!? La rotonda. Les persones que la fan en línia recta, quasi tallant-la per la meitat, i no en cercle, van cagades d'estrés fins a les aixelles.

No hi ha pitjor cosa que un treballador defense, justifique un empresari explotador. Arribats a aquest punt, podem dir que és un ximple o un ximple. Bé, si que hi ha una altre fet més ignominiós: fotre una hòstia a un pare o a una mare. Probablement, l'empresari explotador i el treballador que el defensa no foten hòsties als progenitors perquè ja en tenen prou, de fotre'n als treballadors o companys. Quan arriben a casa, li fan un bes a la muller, i cada 4 anys voten el PP. Això s'anomena vida plena i digna. Si escolteu un treballador acusar #SanchezGordillo de lladre, ja us els he definit. Puden a rata de pi i a cagada de gavina. No us hi apropeu. 

M'enamore cada cinc minuts. Cada 10 em desenamore. Sóc un latin lover. El meu amor és de transició.

No hi ha pitjor cosa (aquesta seria la tercera pitjor cosa) que estar estirat vora la mar i vore l'alcalde del teu poble passar fumant un havà amb el pit i les cames nues(!) i mirant l'infinit. Què hi vorà, urbanitzacions d'ultramar amb un 10% de comissió? O polígons industrials creadors de 400 llocs de treball ficticis? He sentit vergonya aliena, sobretot pels pèls que sobreeixien per sota del banyador. No hi havia cap altra platja on els seus amics li regalaren el bungalou? Faça el favor, que vosté ja té un nivell, que és un prohom i això de relacionar-se amb la plebs i deixar-s'hi vore ja no està de moda ni apuja la intenció de vot. Vaja-se'n a estiuejar al Club de Tenis de València.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada