divendres, 16 de novembre del 2012

Cop baix a l'unionisme


Oriol Junqueras, aspirant a presidir el palauet de la plaça Sant Jaume de Barcelona i la futura Catalunya independent, ha propinat un cop baix a l'orgull patri de l'unionisme espanyol: "L'estat espanyol deu tenir el rècord del món de països que se li han independitzat". 

Home, Oriol, això és joc brut, nano. Això no es fa. Són moments nacionalment molt delicats en la terra farcida de conills perquè vages recordant-los efemèrides vergonyants, a sobre amb aquella cara que fas, redoneta i bonhomiosa, d'ósset de peluix, en la qual no s'albira cap mala intenció sorneguera. T'ha faltat dir (mentre menjaves un postre de milfulls amb crema de llimona i sorbet de mandarina del teu forn preferit de Sant Vicenç dels Horts) que quin desastre i vergonya de veïns espanyols, que qualsevol temps passat fou millor, amb aquell to de cobla manriquenya, tot recordant temps de Felip II i l'imperi on no es posava mai el sol. ¿Què no veus que poden traure't un caça F18 a baixa altura, amb una pancarta enganxada al reactor i amb el lema amenaçador Dios es español y está de parte de la nación estos días, tal com va dir el comte-duc d'Olivares fa gairebé quatre-cents anys?

Ori, no n'has tingut prou que, a més, has reblat allò de la "República Dominicana va marxar dues vegades [d'Espanya]"? Ais! Això sí que ha fet mal. T'has recreat en la humiliació gratuïta del ciutadà rojigualdo. No s'hi val tot, en eleccions. Cal seny, amic, les postures arrauxades passen factura. Ho hauries de saber. T'he de confessar, però, un secret. ¿Saps que m'has encomanat la curiositat historicista i m'he documentat en allò del 2x1 en el supermercat d'independències d'Espanya? Doncs sí. He agafat el carret de la compra i he descobert (amb interés colombí) que la República Dominicana es va independitzar d'Espanya l'any 1821. El 1844 d'Haití. I finalment, el 1865 d'Espanya, per segon cop.

Ara bé, solament jo sóc sabedor que, cap al final del teu parlament en l'acte central de campanya, has mostrat força contenció i seny amb la finalitat de no ferir encara més el sentiment majoritari sanchezcamachista. Hi haurà que et clavarà pel bigotis que esmentares, que enumerares, fins i tot que t'adelitares en la llista de països que van dir a fer la mà! a Espanya: Holanda, Portugal, Argentina, Mèxic, Cuba... El que desconeixen, però, és el contingut final del guió que jeia, doblegadet, damunt el teu faristol, aquelles paraules que Toussaint L’Ouverture va oficialitzar al gener de 1801 i amb què proclamava, en relació a l'illa La Española (Haití i República Dominicana actuals) que la isla es una e indivisible. Un tercer cop baix en tan poc temps hauria estat fatal.

Imatge: divisió fronterera entre Haití (esquerra) i República Dominicana (dreta). Una illa, com veuen, gens única, gens indivisible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada