Quan plou, la Serra de Crevillent es passeja pel poble jovençana.
Es calça sabatetes d'aigua i, amb perfum de tomello al coll, crida l'atenció per on passa.
Els vells ixen de les tavernes, s'aboquen a les voreres per a festejar-la.
S'hi escolta una certa remor de vida renovada.
Falaguera, es trena els cabells amb espart,
du collarets de pedra viva als canells, pólvores de fang.
És un amor, però, de dolç cantauesso i amarga ginesta esparsa:
la maldestra costera ràpidament el festeig s'empassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada