dimarts, 23 d’abril del 2013

I amb petxines fer-lis un bressol

Acabava d’adormir el Jan i encara el tenia en el bressol. El gos em mirava, ajagut allà al terra fresc de taulells, i en veure que m’hi fixava va remenar la cua un parell de vegades. Pels finestrals entrava el sol i un airet de quietud que feia ballar les cortines blaves. En aquella casa d’estiueig, a vora mar, tot feia olor de vida: la sal, el gerro amb geranis de mar, aquell rall penjat a la paret que encara bategava amb peixos i escuma.

Tu traginaves aquí i allà, se t’escoltava entre la remor de mar i sorolls de casa coneguts, i vas començar a cantar aquella havanera de la Sílvia Pérez Cruz que tant t’agradava. En silenci, m’hi vaig apropar per darrere, et vaig apartar els cabells llisos d'atzabeja i et vaig fer un bes a la galta.

–I això? –em preguntares amb un somriure.

No et vaig contestar, amb un somriure, també, vaig eixir d'allà on eres. Tu vas reprendre el teu cant, amb les mans mullades. Vaig seure al sofà amb un llibre entre les mans, però em vaig adormir, bressolat per l’anada i tornada d’aquella melodia teua que ho amerava tot de blanc, estiu, pau. Abans de cloure els ulls, però, vaig veure el meu cigarret damunt el cendrer, que encara es consumia amb l'oneig d'aquelles estrofes.

Hui, mentre canviava la muda dels llits i hi posava els llençols frescs d'estiu he notat un calfred. Han passat quinze anys però he recordat clarament aquella llum i la teua veu que vestien la casa dels estius, quan has començat a cantar l'havanera que més t'agrada. Se m'ha aborronat la pell. He recordat aquell bes que et vaig fer, l'olor dels cabells sobre la galta, l'aigua escolant-se per la pica, les teues mans amb escates, budells i sang. I ho he tornat a fer. Feia temps que no et besava així; t'he besat de nou, sense dir-te res. M'hi he apropat i t'he besat amb alegria, llargament, per agrair-t'ho tot, per agrair-te tant temps que fa que poses música a la meua vida.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada