Vet aquí que ha arribat Nadal i a la masia dels Gisbert han embellit i posa't màgia a tots els racons. El pessebre és a la part més destacada del saló menjador, prop de la llar, on fan més vida durant l'any i festes. Els tres fills dels Gisbert, vestits de vint-i-un botons, saltironegen al voltant del naixement, fan crits de joia, juguen amb les figures, les canvien de lloc, n'imiten diàlegs, sons d'animals... Una atmosfera de bonhòmia i seguretat sura damunt les testes dels mortals que habiten sota aquell sostre, un benestar aconseguit, en part, pel sistema de calefacció centralitzada.
Al pessebre no hi falta cap detall: sant Josep du una cassalla de més al cos per l'alegria; la mare de déu, encara en quarantena i amb un dolor de ronyons de mil dimonis; el bou que mira amb desig la mula, la mula que li gira la mirada, missatge inequívoc de carabasses; el messies que té un tres cents quaranta-cinc de coeficient intel·lectual (heretat, no debades, del totpoderós); les serradures que fan de terra i un riu que té aigua corrent i tot, impulsada per una bomba hidràulica que no fa gaire soroll i que és sota la taula parada de fusta aglomerada que allotja el naixement.
Ovelles, gallines, pollets, pastors, un caganer d'Alberto Fabra i els reis completen el relleu. De fet, el pare va anar a un taller de pessebres per aconseguir-ne un exemplar ben reeixit, que fóra la delícia dels menuts, de la vall i dels veïns. I hi ha fet una gran inversió económica amb figures del millor material.
L'altre element destacat de l'estampa nadalenca per excel·lència hauria de ser l'arbre de nadal, un avet viu que hi ha plantat en un gran cossiol i que el pare ha col·locat prop del finestral, en un racó que queda a l'esquena del sofà i la taula central del saló. Ara explicarem, però, per què no n'és l'altre gran protagonista. Ben carregat d'ornaments, amb boletes de Nadal que duen purpurina, garlandes de color plata i or que envolten les branques, postals de felicitació, rens, llumetes LED que fan tot tipus de combinacions lluminoses i una estrella ben original que el corona. Com es pot vore, ben engalanat i amb molt de gust. Però tan carregat que ni se'l veu. Almenys eixa és la seua sensació.
-Invisibilitza't, estic invisibilitza't -es diu per a ell amb resignació.
Per si fóra poc, durant el sopar de la nit de Nadal mateix, els Gisbert han decidit que el dia de Reis deixaran els regals sota el pessebre, en comptes de triar l'avet com a lloc de costum, perquè hi ha una bona catifa i els xiquets podran destapar-los i romadre-hi sense perill de constipar-se. Quan l'avet ha sentit la conversa sobre aquesta decisió, ha patit una lleu crisi psicològica. Cinc minuts després ha començat a desfullar-se. Una fulleta, una llàgrima, una altra fulleta, una altra llàgrima. El terra de l'avet s'omple de verd a poc a poc. Amb prou feines pot subjectar l'estrella que tant li pesa i que ara cau flonja. Una boleta s'ha estimbat contra el terra, ha fet cràix i s'ha obert com una taronja madura.
Amb el xivarri dels humans, plats i coberts i la música de nadales ningú no s'ha adonat de l'estat decadent en què es troba ara mateix l'avet, que comença a tenir pensaments suïcides del tipus autobolcar el cossiol o deixar d'absobir voluntàriament els nutrients i l'aigua amb què l'abasteixen. Sent pena que els Gisbert ni tan sols valoren l'estrés que ha de suportar cada any per tanta llumeneta i pes col·locats al damunt. Mai no ha rebut cap paraula d'agraïment. Ni una sola carícia en la copa.
El saló ha quedat en silenci i a les fosques després del cava i els torrons. Tan sols les llums del pessebre i l'arbre il·luminen amb calidesa l'estança. La mula, que s'ha desvetllat per una trifulga entre un gall i una gallina, sent un plor prim que arriba del racó on és l'arbre de nadal. Ha eixit un segon de l'estable on jeia descansant i ha vist que l'avet plora amb un desconsol tan gran que fa tremolar el tronc i caure tots els ornaments.
La mula, que no suporta veure patir ningú, assabentada del greuge que patix el pobre arbre, ha decidit posar-hi remei, atés la manca de sensibilitat d'uns amos malagraïts que s'han deixat vendre al materialisme més purulent. Pensat i fet, ha saltat damunt la cadira que la xiqueta dels Gisbert posa randeret de taula per poder agafar les figuretes i jugar-hi. D'allí, ha fet un bot al terra i s'ha apropat a l'avet, que encara somica. Sense creuar-hi paraula, ha agafat una garlanda del terra, se l'ha nugada al coll per un extrem i a la pota de la taula del pessebre per l'altre. I ha començat a estirar amb força el pessebre en direcció a l'avet.
Els animals i les figuretes del betlem s'han espantat amb aquell terratrèmol del tot sobtat, que els ha fet despertar-se amb l'ensurt. Tothom s'agafa on pot per no caure. El messies plora, sant Josep blasfema, la mare de déu vomita. Tot trontolla però la mula, tossuda com cap altre èquid persisteix , i després d'uns minuts d'enrenou, ja ha col·locat el pessebre ben a la vora de l'avet, que s'ho mira tot amb perplexitat mentre es moca.
-T'has tornat boja o què?, li diu sant Josep a l'animal, que no en fa cas i beu una mica d'aigua del riu.
Després d'uns minuts de desconcert i indignació, tot el pessebre resta de nou en pau dins una bassa d'oli, roncs i el sorollet hipnotitzador de l'aigua que xorra.
Al dia següent, la senyora Gisbert, que ha comprovat espantada que algú ha canviat el pessebre de lloc, desperta la canalla i els ha posat en filera per demanar-los-hi explicacions. El menut dels germans ha recollit un pollet del terra i l'ha tornat al pessebre. Hi ha serradures i molsa per tot el terra del saló.
-Jo no he sigut.
-Jo tampoc.
-Ni jo.
La negació dels xiquets és unànime. La del pare també. Totes les figuretes i animals del pessebre callen mentre miren de reüll la mula, que badalla de cansament. Els Gisbert, després de parlar-ho, han decidit deixar el pessebre a la vora de l'arbre, i han donat per bona la hipòtesi que allò és una confabulació silenciosa dels xiquets, que prefereixen, sense saber per quins set sous, la nova ubicació del pessebre.
Els fills dels Gisbert ara juguen amb el pessebre i també recol·loquen les garlandes i motius nadalencs de l'avet. La xiqueta acarona l'arbre, li diu que esta molt guapet. L'arbre de Nadal, amb l'ajuda d'aquell caliu inesperat, comença a alçar copa. Somriu feliç, la fotosíntesi s'hi deixa vore amb força. Abans que arribe el dia de reis, l'arbre llueix el seu millor verd en unes branques turgents. L'estrella brilla ben tibada i vistosa, com mai. L'arbre de Nadal i la mula es miren i cluquen l'ullet mútuament. Sens dubte, aquell és el millor regal.
Al pessebre no hi falta cap detall: sant Josep du una cassalla de més al cos per l'alegria; la mare de déu, encara en quarantena i amb un dolor de ronyons de mil dimonis; el bou que mira amb desig la mula, la mula que li gira la mirada, missatge inequívoc de carabasses; el messies que té un tres cents quaranta-cinc de coeficient intel·lectual (heretat, no debades, del totpoderós); les serradures que fan de terra i un riu que té aigua corrent i tot, impulsada per una bomba hidràulica que no fa gaire soroll i que és sota la taula parada de fusta aglomerada que allotja el naixement.
Ovelles, gallines, pollets, pastors, un caganer d'Alberto Fabra i els reis completen el relleu. De fet, el pare va anar a un taller de pessebres per aconseguir-ne un exemplar ben reeixit, que fóra la delícia dels menuts, de la vall i dels veïns. I hi ha fet una gran inversió económica amb figures del millor material.
L'altre element destacat de l'estampa nadalenca per excel·lència hauria de ser l'arbre de nadal, un avet viu que hi ha plantat en un gran cossiol i que el pare ha col·locat prop del finestral, en un racó que queda a l'esquena del sofà i la taula central del saló. Ara explicarem, però, per què no n'és l'altre gran protagonista. Ben carregat d'ornaments, amb boletes de Nadal que duen purpurina, garlandes de color plata i or que envolten les branques, postals de felicitació, rens, llumetes LED que fan tot tipus de combinacions lluminoses i una estrella ben original que el corona. Com es pot vore, ben engalanat i amb molt de gust. Però tan carregat que ni se'l veu. Almenys eixa és la seua sensació.
-Invisibilitza't, estic invisibilitza't -es diu per a ell amb resignació.
Per si fóra poc, durant el sopar de la nit de Nadal mateix, els Gisbert han decidit que el dia de Reis deixaran els regals sota el pessebre, en comptes de triar l'avet com a lloc de costum, perquè hi ha una bona catifa i els xiquets podran destapar-los i romadre-hi sense perill de constipar-se. Quan l'avet ha sentit la conversa sobre aquesta decisió, ha patit una lleu crisi psicològica. Cinc minuts després ha començat a desfullar-se. Una fulleta, una llàgrima, una altra fulleta, una altra llàgrima. El terra de l'avet s'omple de verd a poc a poc. Amb prou feines pot subjectar l'estrella que tant li pesa i que ara cau flonja. Una boleta s'ha estimbat contra el terra, ha fet cràix i s'ha obert com una taronja madura.
Amb el xivarri dels humans, plats i coberts i la música de nadales ningú no s'ha adonat de l'estat decadent en què es troba ara mateix l'avet, que comença a tenir pensaments suïcides del tipus autobolcar el cossiol o deixar d'absobir voluntàriament els nutrients i l'aigua amb què l'abasteixen. Sent pena que els Gisbert ni tan sols valoren l'estrés que ha de suportar cada any per tanta llumeneta i pes col·locats al damunt. Mai no ha rebut cap paraula d'agraïment. Ni una sola carícia en la copa.
El saló ha quedat en silenci i a les fosques després del cava i els torrons. Tan sols les llums del pessebre i l'arbre il·luminen amb calidesa l'estança. La mula, que s'ha desvetllat per una trifulga entre un gall i una gallina, sent un plor prim que arriba del racó on és l'arbre de nadal. Ha eixit un segon de l'estable on jeia descansant i ha vist que l'avet plora amb un desconsol tan gran que fa tremolar el tronc i caure tots els ornaments.
La mula, que no suporta veure patir ningú, assabentada del greuge que patix el pobre arbre, ha decidit posar-hi remei, atés la manca de sensibilitat d'uns amos malagraïts que s'han deixat vendre al materialisme més purulent. Pensat i fet, ha saltat damunt la cadira que la xiqueta dels Gisbert posa randeret de taula per poder agafar les figuretes i jugar-hi. D'allí, ha fet un bot al terra i s'ha apropat a l'avet, que encara somica. Sense creuar-hi paraula, ha agafat una garlanda del terra, se l'ha nugada al coll per un extrem i a la pota de la taula del pessebre per l'altre. I ha començat a estirar amb força el pessebre en direcció a l'avet.
Els animals i les figuretes del betlem s'han espantat amb aquell terratrèmol del tot sobtat, que els ha fet despertar-se amb l'ensurt. Tothom s'agafa on pot per no caure. El messies plora, sant Josep blasfema, la mare de déu vomita. Tot trontolla però la mula, tossuda com cap altre èquid persisteix , i després d'uns minuts d'enrenou, ja ha col·locat el pessebre ben a la vora de l'avet, que s'ho mira tot amb perplexitat mentre es moca.
-T'has tornat boja o què?, li diu sant Josep a l'animal, que no en fa cas i beu una mica d'aigua del riu.
Després d'uns minuts de desconcert i indignació, tot el pessebre resta de nou en pau dins una bassa d'oli, roncs i el sorollet hipnotitzador de l'aigua que xorra.
Al dia següent, la senyora Gisbert, que ha comprovat espantada que algú ha canviat el pessebre de lloc, desperta la canalla i els ha posat en filera per demanar-los-hi explicacions. El menut dels germans ha recollit un pollet del terra i l'ha tornat al pessebre. Hi ha serradures i molsa per tot el terra del saló.
-Jo no he sigut.
-Jo tampoc.
-Ni jo.
La negació dels xiquets és unànime. La del pare també. Totes les figuretes i animals del pessebre callen mentre miren de reüll la mula, que badalla de cansament. Els Gisbert, després de parlar-ho, han decidit deixar el pessebre a la vora de l'arbre, i han donat per bona la hipòtesi que allò és una confabulació silenciosa dels xiquets, que prefereixen, sense saber per quins set sous, la nova ubicació del pessebre.
Els fills dels Gisbert ara juguen amb el pessebre i també recol·loquen les garlandes i motius nadalencs de l'avet. La xiqueta acarona l'arbre, li diu que esta molt guapet. L'arbre de Nadal, amb l'ajuda d'aquell caliu inesperat, comença a alçar copa. Somriu feliç, la fotosíntesi s'hi deixa vore amb força. Abans que arribe el dia de reis, l'arbre llueix el seu millor verd en unes branques turgents. L'estrella brilla ben tibada i vistosa, com mai. L'arbre de Nadal i la mula es miren i cluquen l'ullet mútuament. Sens dubte, aquell és el millor regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada