dissabte, 20 de març de 2010

El cagabloc

Açò dels blocs, vull dir, aquesta -relativament- nova forma de bitàcola o diari interactiu personal, ha fet que millorara el trànsit intestinal dels ciutadans de nacions sense estat arreu del món, i la valenciana de nació catalana, no podia ser-ne l'excepció, ja que és una de les societats famosa per haver fet art del fet escatològic. Les frustacions derivades de la nostra condició nacional i de la situació política estan directament relacionades amb l'augment vertiginós dels blocs escrits en català. Xama dixit.

Ara, en comptes d'anar al reservat de casa, ens plantem davant l'ordinador i... vinga, cagalló per séquia -o siga, per fibra òptica- va! Siga el caganer urbanita o pobletà, la connexió de banda ampla o sense fils, el cataplasma xorra pantalla endins sense necessitat d'olis ni aigua carabanya. Que fem els masoques i posem el telenotícies de Canal 9: xoriço sideral; que fem zàping i se'ns encaixa el botonet en Intereconomia: tomahawk costridor... Ja siga cagar-se en l'estampa el dimoni, en Dena, en el PP, en el PSPV, en el Morera, en el Carod, en el Borbó o en el del bigoti, el fet és que les autopistes i clavegueres informàtiques estan pensant a cobrar peatge gàstric. Heus aquí com hem passat d'organitzar concursos de pets com el del film "Vicenteta esta-te queta" a l'era digital 2.0.

I fidel a aquesta pràctica novella, a mi hui em toca defecar sobre el PSPV: llig en internet que el PSPV (sense eufemismes arcaics: PSOE) presenta una esmena perquè el Consell incorpore el valencià com a requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública valenciana. "Ho haveu vist!? La mare que els va parir!" Com és que fa un any no digueren res i ara els vénen les presses? En fi, que la façana del número 4 del carrer Blanqueries mereix una bona empastrada estil "cul-lage": entreu en la web d'aquest partit cadavèric i comproveu el respecte que tenen envers la llengua "pròpia" del País Valencià. En fi, per a cagar-se i no torcar-se, ni menys ni més el que acabe de fer jo, ja que amb el bloc no cal ni pedra ni paper, 100% ecològic.

Com diuen els anglesos, i si encara no en teniu: try it, poseu botiguetabloc i cataplasmeu les vostres frustacions, inquietuds, felicitats i enyors nacionals.

2 comentaris:

  1. Els països catalans seran digitals o no seran?
    T'enllace al feisbuc.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  2. Doncs caem en el perill que siguen tan virtuals-digitals que els reals, els de carrer, siguen tan contraris que amb una senzilla desconnexió ens deixen inútils per sempre més. Realitat i virtualisme, ens separen o ens allunyen? No serà, l'era digital, el nostre refugi davant una realitat que fa molta molta nosa? Ahí deixe la reflexió. Salut.

    ResponElimina