dimecres, 10 de març de 2010

Quo vadis, Hereu?

El batlle de Barcelona vol convertir la capital de la Unió per la Mediterrània en seu dels Jocs Olímpics d'Hivern 2022. Barcelona-Hivern? Barcelona-Neu? Barcelona-Esquís? Xe, Hereu, això s'avisa, home! Has deixat tothom amb els pebrots ben glaçats, tu. Independentment que uns jocs d'hivern puguen, tècnicament o no, celebrar-se a Barcelona o tenir com a seu olímpica la ciutat comtal, la lectura que hem de fer d'aquest atropoll és que el senyor Hereu forma part d'aquella quintaessència de polítics messiànics, una mena d'home -d'home-polític, com deia el clàssic- caracteritzat per ser "eficaç i carismàtic, inspirat per a resoldre una situació angoixosa", segons versa la segona accepció per extensió de l'enciclopèdia.

Sabeu a què em referesc, no? Vet aquí que, d'uns anys ençà -desconec si en temps d'El Tio Quico també s'estilava- s'ha instal·lat en la ment d'alguns polítics de casa nostra la falsa i patològica creença que, al llarg del seu mandat, han de fer algun projecte, obra, event o filigrana els efectes de la qual romanguen en la memòria dels administrats per sempre més. Aquesta afectació no atén ni respecta formacions acadèmiques ni procedències socials dels il·luminats dirigents; tampoc respon a la categoria on es juga el match: es dóna en primera, segona i tercera divisió (llegiu administració nacional, provincial i local). Tant és així que l'Ajuntament de València, un dels primers casos mèdics detectats, ja va crear en el seu dia l'ara famosa Regidoria de Grandes Eventos (per als autoodiats de capital és la denominació fina de l'Això ho pague jo!).

Redéu, quina orgia de carpes, faristols i caterings! Els politiquets valencians i llurs acòlits jubilats pateixen addicció a la carpa. Un exemple de vademècum el representa l'alcalde del meu poble, el senyor César Augusto Asencio, que s'ha espolsat de sota màniga un cavall de 10 milions de pessetes, un obelisc fàl·lic Todo a 100 (però en milions d'euro, no unitats) i una columnata estil romà de preu semblant. Ai Cèsar, ja veuràs com acabarem duent-te al sanatori de Fontilles en passar-se't l'època daurada dels focus i flaixos. El contagi, però, ha trobat la capilaritat malastruga al Sénia, arran de la gran família Fabra i els projectes Mundo Ilusión, Marina d'Or, etcètera, i ja afecta el seny català representat -això créiem- simbòlicament per l'alcalde de Barcelona.

No sabem quin haurà estat amb exactitud el pensament de monsieur Hereu: s'haurà comparat amb Joan Maragall i l'esperit del 92? L'haurà desllumbrat el mirall valencià i el blanc de ponts, ciutats i circuits urbans? Qui sap!? La qüestió és que vol neu, la vol blanca, natural i la vol ara i aquí! ("el 2022, senyor alcalde" -li va recordar el secretari personal).
Siga com siga, l'oracle ha escoltat la pregària impacient i cobdiciosa del senyor Hereu, i fa una setmana que li va avançar una turmenta perfecta de neu que encara no ha pogut copsar. "Per on vénen!", demanava histèric als assessors per telèfon. I és que l'oracle hel·lènic sempre dóna lliçons a aquells que volen emmidonar el cap amb llorer i entrar a l'Olimp a colp de xec. La lliçó de la deïtat aquesta vegada ha estat clara:

Hereu, volies neu? Nyas, dues tasses!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada