dijous, 15 de juliol de 2010

Deu no parla valencià

Deu no parla valencià, almenys els seus enviats a la terra, tal com es fan anomenar. El primer any de carrera vaig escoltar algun comentari: a la Universitat Catòlica de València (deien "Edetània") pagues 1000€urets i et donen el títol de Mestre de Valencià. No en vaig fer gaire cas, remors inconsistents. Però enguany, la remor ha esdevingut soroll estrident, i no d'un sinó de nombrosos cantons estudiantils universitaris ho tornaven a posar en circulació. Pels qui no sabeu com està l'assumpte, per poder fer de mestre al País Valencià s'ha de tenir un reconeixement anomenat Capacitació de Valencià (24 crèdits de català, per ser breu) que expedeix la universitat on estudies. A més, si vols tenir punts a l'hora de fer promoció interna i no sé quantes martingales més pots traure't opcionalment el Títol de Mestre de Valencià (16 crèdits de català que, sumats als 24 anteriors, en fan 40).

Els estudiants universitaris, majoritàriament, en tenen prou amb els 24 de la "Capa", però com que la competència és cada vegada major (i no parle de competència a l'hora de dominar la llengua, sinó competència laboral entre els futurs mestres) el personal decideix fer com més coses millor de cara a unes "Opos", etc. (anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes, cursets del CEFIRE, etc.), cosa totalment normal i digna. El que no és tan normal i digne és que els futurs MESTRES (una de les dedicacions més difícils alhora que boniques i importants socialment, diuen) vulguen fer el sifó, agafar drecera i fer cas a la picada d'ullet que els enviats del Totpoderós instal·lats a València proporcionen. Diuen les males llengües que la universitat privada catòlica de beatets, pijets i fills de bona família et canvia el titolet de Mestre per uns quants moniatos (exactament 1046,72 €). A mi els 16 crèdits em costen força menys diners a la UV: si posem el crèdit a 11€ n'ixen 176€, però clar els meus crèdits no inclouen la benedicció del Sant Pare.

Repetisc, són sols murmuris i remor que s'ha de contrastar. De tota manera, tant a la meua classe com a la resta hi ha ja una bona nòmina de senyoretes i senyorets decidits a aconseguir el papelòrio sense passar pel Departament de Filologia Catalana, com fem la resta, i tiraran mà de la faixa de llurs pares que sempre estan disposats a ajudar els fills que penquen de valent entre tant i tant de llibre i apunt. Però són sols males llengües beligerants que Déu castigarà el dia del judici final com cal. De tota manera em sobta que l'església catòlica i els seus estaments d'adoctrinament educatiu guanyen uns bons dinerets a costa de la llengua que van abandonar fa segles i que repudien com la repudia tota la dreta "valenciana". La llengua de Déu era el llatí, però com que s'havia d'aplegar al poble més i millor canviaren durant un breu període de temps al romanç (en el nostre cas, el català), però la broma durà poc i des de fa anys i panys, i segles i vespres, la llengua de Déu és el castellà ("en cristiano", que el català és llengua heretge que desvirtua les sagrades escriptures i per això cremaren la Bíblia de Bonifaci Ferrer, valencià de nació catalana i germà de Sant Vicent Ferrer).

Són llengües sodomites de rojos i ateus, no en feu cas. No obstant això ,us adjunte una captura de pantalla on he pogut veure -i riure!- com està el tema del Títol a la universitat Edetània catòlica apostòlica i romana (vegeu foto avall). Els mestres d'aquesta universitat probablement sabran menys català que els alumnes als quals ensenyaran, però no passa res, hi ha llengües dignes i hi ha, en canvi, "dialectes" que no paga la pena d'ensenyar, les hores lectives dels quals es poden dedicar a fer misses o tallerets de manualitats (fer creuetes de fusta, àngelets de cotó en pèl o rosaris amb cigrons pintats). I tot plegat, el Cel ho beneeïx. Si els dits mestres se senten culpables, una confessió i a combregar. Déu parla castellà. Oremos.

Descarregueu-vos la foto i veureu com la senyoreta que vol traure's el Títol té clara l'opció que triarà.

2 comentaris:

  1. Però quins collons! Quina vergonya! I, és clar, de ben segur que ningú mourà un dit! Aquesta Elena i tants altres que "es treguin" el títol per aquesta universitat per prou feines sabran dir "Adéu". Increible! I l'església, enriquint-se a costa de la llengua que ha menyspreat. Miserables!

    ResponElimina
  2. El més curiós de tot, per a mi, és el preu de cada crèdit, 5 o 6 vegades superior que el crèdit de la pública. Se suposa que aquestes són les universitats que enarboren les senyeres de l'excel·lència i qualitat educatives, de l'eficiència i l'eficàcia. Hihihi, i tant!, sobretot per preparar les noves generacions de burgesets per aconseguir vestits i bosses de Louis Vuitton debades.

    ResponElimina