dilluns, 5 de juliol del 2010

"Esbarrallat": descobrint lèxic, encara

Els dinars familiars són una mina per a descobrir mots amagats i empolsits pel pes i el pas del temps: "Anit no poïa dormir, a les 4 de la matinà tenia els ulls esbarrallats". Mare dixit. Tinc ara mateix 33 anys i encara no havia escoltat aquesta paraula de boca de la meua progenitora ni de cap altre mortal de nació i llengua catalanes. La dona volia expressar que, tot i que s'havia gitat d'hora, no podia adormir-se, per la calor i per altres mil històries de gent major, supose. De nou, li he preguntat per la paraula i m'ha dit que "això ho dia t'agüela, que l'agüelita no parlava el valencià de mosatros, sinó un valencià valencià, de vitat". Ai, si la meua iaia encara visquera, em faria un mànec de preguntar-li i enregistrar cada un dels mots, girs, refranys, cançonetes i dites populars que omplien el seu món.

He buscat la parauleta en diccionaris de tota mena i he trobat fanalets diferents:

1. El DLEC: esbarrellat -ada: adj. [LC] [MD] Que té un aspecte magre i esgrogueït.

2.http://books.google.es/books?id=HNxS-NrlURcC&pg=PA286&lpg=PA286&dq=esbarrallat&source=bl&ots=aVCzEgZtNJ&sig=daMUWxYt4EBhreJAYlDOjxHi1RQ&hl=ca&ei=sTkyTMhVmY-wBrzAnM4E&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBYQ6AEwAA#v=onepage&q=esbarrallat&f=false

3. El més convincent i que més s'adiu: "obrir els ulls de bat a bat"
http://books.google.es/books?id=01AS3rrRLFoC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=esbarrellar&source=bl&ots=9_jifBrbPJ&sig=-v_CCVKUAIVyVFt1Y4o3HBLr8TA&hl=ca&ei=MT0yTLvsIp2nsQb80KXOBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CBgQ6AEwAQ#v=onepage&q=esbarrellar&f=false


4. Fins i tot apareix en la Flexió Verbal del castellut més cèlebre dels últims temps, Enric Valor, i que tinc a la prestatgeria:
http://books.google.es/books?id=RwfkAAAAMAAJ&q=esbarrallar&dq=esbarrallar&hl=ca&ei=wD8yTKaIBdzcsAbSm9TNBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDgQ6AEwAw

Cada vegada que descobrisc una nova paraula em serveix per substituir les males còpies importades, els espècimens introduïts que acaben amb els exemplars endèmics. Aquesta vegada erradicaré "tenir els ulls com a plats", fent un exercici de recuperació i reintroducció d'una espècie autòctona en greu perill d'extinció: "tenir els ulls esbarrallats". Potser és una lluita perduda, però com diu la ja tòpica expressió militant: "L'única lluita que es perd és la que s'abandona". Que us hi apunteu, a recuperar allò nostrat perquè mai s'acabe?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada