dimecres, 15 de setembre de 2010

Ja n'hi ha prou: Orange assassins!!!


Orange!? Mai més. Penseu-hi: si compràreu el pa cada dia en un forn de baix de casa i, després d'1, 2 o 3 anys d'acudir-hi religiosament cada matí pel forment cuit, us assabentàreu que allà maltracten els treballadors, els menyspreen i els vexen fins al punt que algun d'ells s'ha tret la vida en no poder suportar l'estrés, el buying, les condicions laborals, aleshores, continuaríeu anant-hi, a pel pa, per molt bo, cuitet i amb la millor bona cara del món que el forner us oferira? Doncs això és el que he pensat jo amb la companyia de telèfons, Orange (no sé per què però, darrerament, tota empresa que comença per Orange fa pudor a estafa i joc brut). Aquesta branca del grup France Télécom, que et fa una rebuda efusiva en la seua web, bienvenu!, tot lloant les aptituds i beneficis que com a companyia té, ha estat la RESPONSABLE (i em direu irresponsable, per tal afirmació) del suïcidi de més de 40 treballadores i treballadors en tan sols 2 anys. I sí, legalment, tan sols un jutge pot establir la relació causa-efecte entre el suïcidi i allò -aquell- que ho ha provocat; jo, però, em passe per l'engonal el triomfalismes, els oficialismes i els legalismes publicitaris de l'empresa i judicials dels jutjats i apel·le al sentit comú per a acusar a aquestes sangoneres neoliberals d'assassinat. Però, tal com deia el filòsof francés Voltaire: "el sentit comú no és gens [sobretot avui] comú". Quants anys més, quantes morts una damunt l'altra calen perquè hi haja proves concluents i vinculants!?

És com si ho veiera: imagineu una reunió urgent de la junta directiva de l'empreseta esmentada, tots francesets molt ben abillats i fent gala d'una eterna grandeur executiva, quel dommage!, diran, pels empleats traspassats, però no passa res, hem de rentar la cara de la companyia, hem d'establir nous protocols per evitar escàndols com aquest, toqueu de seguida al director de recursos humans i relacions laborals; no ens podem permetre que la feblesa dels nostres "col·laboradors" (que és com s'anomena ara el proletariat, amb un llenguatge ben polit i disfressat) ens porte mala premsa. L'empresa quedarà impune, i tant!, ja ho veig, una làbia i presència siderals del millor bufet d'advocats de la capital del Sena presentarà milers de paperots, informes i faran passar, com si fóra bufar i fer ampolles, aquest desagradable tràngol.

A partir de demà mateix em passe a una altra companyia de telefonia, i no sé si en tindran també, de casos de suïcidi, però Orange en té, i molts, i ja se'n poden anar a ultramar i afonar-se entre taurons perquè, un servidor, ja no paga cap cèntim més a uns malparits explotadors que causen la mort d'aquells qui intenten viure dignament: treballar per a guanyar-se el pa. Ja n'hi ha prou, de terrorisme patronal!

http://www.tv3.cat/videos/1486379


http://www.europapress.cat/economia/noticia-cinc-nous-suicidis-france-telecom-eleven-23-les-morts-2010-20100910184809.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada