Ens veiem a Barcelona

Ens veiem a Barcelona, sí, el proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Ja tinc vol, amb Vueling Cafetera Airlines, i si no s'estavella o no l'estavella cap hispanojihadista, hi serem. I farem com altres valencians que des de fa gairebé 300 anys sempre han estat al costat dels cosins germans o germans del nord. Sense complexos, sense paternalismes, perquè ens sabem fills d'una mateixa nació, perquè ens reconeixem branques d'una mateixa mata de jonc. I enguany, més que mai, els valencians -catalans del sud-, els mallorquins -catalans insulars- els rossellonesos -catalans del nord- i els de la Franja -catalans de Ponent-, acudirem a Barcelona per donar suport a la raó, a la història, a la justícia i a la llibertat.

Perquè no és res nou, però enguany, més que mai, s'ha evidenciat una vegada més que els Països Catalans no tenim cabuda ni en una Espanya Castellana, ni en una França Jacobina, ni centralitzades ni autonomitzades. Valencians, catalans i mallorquins, si volem sobreviure culturalment, políticament, lingüísticament i espiritualment (que és ben bé com dir-ho tot, l'existència pròpiament dita) hem de trencar amb el jou que no ens deixa ser. Si no volem restar per sempre més una anècdota fictícia, una postal paellera per a la història que sura en potet amb formol espanyol, hem de dir prou. Perquè ja ens va bé, d'aquesta democràcia tàcita espanyolitzadora, perquè som pacífics però no imbècils, perquè hi ha mil-i-una raons per voler volar d'aquest club on ens tracten com a beneïts mentre ells tallen l'abadejo; per dignitat; perquè tenim dret a decidir; perquè som com som i parlem la llengua que parlem i no hem de justificar ara sí ara també la nostra existència; perquè estem tips de vividors, corruptes i torturadors; perquè volem tenir el mànec de la paella.

L'11 de setembre, pels carrers de Barcelona, com fem anualment pels de València i Ciutat de Palma, cridarem a favor de les nostres llibertats nacionals. I la crida no serà "Volem l'Estatut" ni "Més Autonomia" ni "Autodeterminació", l'única crida possible i genuïna serà "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!!", el camí directe sense peatges cap a la llibertat i el benestar. Perquè units serem, perquè desmembrats esdevindrem branca d'empelt en altres prats; perquè ja no ens alimenten molles, perquè ja volem el pa sencer; perquè no ens mena cap bandera que no es diga llibertat, la meua, la dels meus companys; perquè volem honorar i que no s'apague el foc dels herois, on no s'enterra cap traidor; per tot plegat i més, ens veiem a Barcelona el proper 11 de setembre.