dissabte, 5 d’octubre de 2013

Menjar anatemes, cagar llibertat

Menjar anatemes,
cagar amb les ulleres de sol posades,
torcar-se el cul amb paper de cobretaula,
anar a la platja quan hi neve,
llogar un cor que haja estimat
en una agència de putes,
no penedir-se de ser el que s'és,
somriure a la infidelitat,
cantar a les plantes,
fer de la bugada una mar de somnis estesos
i nadar-hi, ballar amb els crancs sempre avant,
olorar café, pintura i gasolina
per tenir-hi un orgasme,
estripar les penes
amb punys tancats de revolta i esperança,
no veure-hi final en les paraules,
sembrar intencions de setembre,
collir revolucions de primavera,
escoltar els versos dels pins,
fer bombolles amb les paraules del vent que s'hi remolinen,
tocar la porta de les cases, eixir-ne corrents,
visitar cementeris,
acaronar arrugues al rostre dels morts,
endevinar-ne les vides passades a ulls clucs,
saludar l'amor mentre vas en bicicleta
i acomiadar-se'n de pressa amb un fins sempre més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada