dimecres, 2 d’octubre de 2013

Montoro, ¿en tu casa o en la mía?

Fa dues setmanes els periòdics es feien ressò de les declaracions del President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra:

"Sólo me hace falta acostarme con Montoro y, si es necesario, lo haré." Volia aconseguir un finançament just i acabar amb el dèficit fiscal. El primer error conceptual que es percep, sense aprofundir-hi massa, és que no es tracta d'un "dèficit", sinó, d'un "espoli" fiscal en tota regla.

Ara, arran de la publicació dels #PGE2014 i d'aquesta infografia que hi adjunte, tan sols hi caben 2 possibilitats, podem saber com va anar aquella proposició indecent:

1. Que Montoro va refusar passar la nit amb Fabra vestit amb "picardías de encaje negro" i tanga.

2. Que Montoro va acceptar l'oferta de Fabra de passar una nit sexualment ben completa i que Fabra, arribat el moment clau, va fer misto (va patir un 'gatillazo' com un piano).

Ofrenar noves glòries a Espanya (siga en forma de sexe o d'impostos) sempre passa una factura que mai ix a compte. El 70% del pressupost del Ministeri de Foment és per a l'AVE. Només un 2% és per a Rodalies. I els valencians amb una xarxa ferroviària del tercer món: línia sense electrificar de més de 125 anys entre Alacant i Múrcia (passant per Elx, Crevillent, Oriola i altres pobles del sud del País Valencià), sense connexió en tren a l'Aeroport de l'Altet, sense tren Dénia-Gandia...

El senyor Fabra hauria de traure una bona lliçó de l'affaire frustrat: que als valencians Madrid ni tan sols ens deixa guanyar-nos la vida fent de puta, sols ens vol per a pagar i callar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada