Hom troba plaer en les coses més insòlites. L'art és un plaer per als sentits. Diuen que el director d'aquest vídeo ha fet una obra d'art amb el llançament d'aquesta pilota de parc aquàtic. No seré pas jo qui diga que eixa manifestació de simbiosi entre el plàstic i la mà humana no és art.
Demà, de bon de matí, em trauré un moc ressec que hauré covat durant tota la nit d'insomni. Amb el dit polze i l'índex començaré a donar-li forma redona. I vinga, i ara, i més, cinc minuts, deu minuts, quinze minuts, trenta minuts, aniré al vàter a pixar i continuaré fent-hi voltes, quaranta-cinc minuts, tenint molta cura que la rodonesa presente el mínim índex de fricció en voler fer-lo rodolar per qualsevol superfície o en el buit. Rodó, rodó, més rodó, polit, art entre els dits.
Quan el moc tinga la forma circular exterior perfecte, el deixaré caure pel perfil de la taula avall, mentre grave la caiguda amb el telèfon mòbil. Després beuré la llet i me n'aniré a treballar amb un cert aire d'artista consagrat. Mesos després, rebré un correu electrònic del director artístic del festival internacional de documentals d'art més important en què se'm comunicarà que he estat premiat al millor art-doc de llengua no anglesa (hauré enviat el vídeo mesos abans, embolcallat amb paper de bombolletes protectores dins un sobre groc). Però renunciaré al premi senes donar-hi cap explicació, perquè els artistes fan coses així: no recullen guardons importants, pinten amb donuts, es tiren pets de colors i somien que es follen lletugues tendres.
Jesús, acabe de descobrir-te en aquest bloc. He llegit un parell dels teus relats. El premi Sambori i l'altre, l'Ombra del trambia. M'has deixat increïblement i gratament sorprés. Només puc que donar-te l'enhorabona. Ànim i sort!!!!
ResponElimina