Sabeu que les rentadores mengen calcetins? La meua rentadora (jo l'anomene Juani) deu tenir una tènia al fons del tambó, perquè sent una gana insaciable i un veritable plaer pels negres, blancs i grisos marca Domyos de Decathlon. Al principi d'adquirir-la, no sabia per què sempre trobava el sòl de terra a vessar d'aigua que li eixia per sota (i abans d'engegar-la, cosa estranya). Ara jo ho he esbrinat: és veure'm acostar-m'hi i comença a salivar com el gos de l'esmolador. Sí, és així.
Ja no sé què fer amb tots els calcetins que m'ha deixat coixos i desbessonats dels parells que ha engolit: els faig servir de baieta, de llit per al hàmster, de drap per traure la pols, de mocador improvisat quan m'assalta el refredat, de funda per al mòbil... Hui m'ha agafat un atac sobtat de còlera quan he anat a estendre la bugada. He pensat fer una maroma amb la col·lecció de calcetins orfes que tinc pels calaixos, i enganxar-la al cotxe per remolcar-la i llançar-la a la mar. (Són els sentiments amagats secretament de tot progenitor envers els fills rebels, si sou pares ho entendreu.)
Però acabe de preparar-ne una altra, de bugada doble de tornada de vacances, i m'ha fet tanta cara de pena que la compassió s'ha ensenyorit de la meua voluntat. Digueu-me consentidor, però li he llançat tres calcetins solts més. El tambó ha començat a girar amb tanta gràcia i alegria que els gitanos d'enfront de casa han tret les guitarres per celebrar-ho. La propera vegada que em vegeu entrar en un Decathlon, digueu-me mal pare davant de la caixera i el guàrdia de seguretat musculós, que ho entendré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada