"El nom fa la cosa", "qüestió de noms"... són algunes de les expressions que hem sentit per remarcar el pes nominal de les coses. Ahir, una companya mestra, mentre matàvem el temps entre un examinand i un altre, em va recordar la importància del nom. Assegurava que havia llegit en una guia mèdica d'una companyia privada de sanitat el nom d'una ginecòloga, "Deborah Labios", de la Clínica Vistahermosa d'Alacant.
El primer que vaig fer, tot just arribat a casa i amb la curiositat devorant-me el cervell com un corcó, va ser buscar evidències reals d'aquesta vida a la Clínica Gúguel, on es troben tots els mals, i hi era:
Em va sorprendre que apareguera en el llistat esmentat amb total naturalitat, sense embuts. Vaig pensar: ostres, com déu mana!, molt més valenta que el darrer candidat i regidor de la Falange Española del meu poble de finals dels 90, en Vicent Mas, que va manar fer desaparéixer el seu nom de les pàgines blanques de Telefónica per evitar trucades nocturnes sobtades dels seguidors de Marx, Azaña i Guifré el Pelós.
"Senyora Palomino, la Doctora Deborah Labios la espera en la sala 6 de ginecología", m'imaginava que sonava així la sala d'espera de la Clínica de Vistahermosa. Per això, el segon que vaig calibrar va ser com de magre ho haurà tingut la Doctora Labios per "fer-se un nom" en el món de la ginecologia-obstetrícia i en aquella Clínica privada. Ara pense en la Doctora Labios i m'infon un immens sentiment de respecte envers la seua persona i professió.
Abans de tots aquests descobriments que vaig fer, encara en la sala d'exàmens d'aquell institut, ahir dissabte li vaig contar a la companya que aquest cas superava amb escreix un que coneixia per una amiga d'Algemesí que, en temps d'estudiant a València, havia tingut un metge de capçalera anomenat Doctor Riesgo. Per a més inri, aquesta amiga compartia amb mi l'afició per la hiponcondria. Encara la veig com una heroïna, quan me la imagine en la consulta del senyor Riesgo.
Vaig pensar que, si més no, el cas de la Doctora Labios l'havia de conéixer l'escriptora @emparmoliner, coneixent com se les gasta la de Santa Eulàlia de Ronçana, amb qui, casualitats de la vida i just una setmana abans de conéixer el cas de la Doctora Labios, em vaig creuar vestida de muixeranguera rere la basílica de Sant Jaume d'Algemesí, durant les festes de la Mare de Déu de la Salut, i en comptes d'obligar-la a fer-me un beset perquè en sóc un fan incondicional, tan sols vaig tenir valor d'allargar-li la mà. Hui, la Moliner ha repiulat el cas de la Labios, s'ha fet justícia universal i els astres i els planetes han acabat d'alinear-se en una mena d'harmonia escrita per un déu del destí en algun forat negre de la Galàxia Coincidències.
La pregunta no és en què pensava la família Labios quan va decidir posar Deborah a la filla: que si la natura esdrúixola del nom evitaria equívocs i sàtires, que si la hac aspirada del final i la condició anglòfona del nom dissimularia suspicàcies, que si los cojones de su padre valen más que... La pregunta és: en què nassos pensava la filla quan decidí especialitzar-se en el busseig de parrussos!?
Quin destí diferent tindria hui diumenge Catalunya si, Artur Mas, hagués tingut una mare d'origen castellà i llinatge Cartas, si, a més, el senyor Rajoy haguera tingut una progenitora madrilenya de cognom Sobres?
Els registres civils haurien d'obligar els pares a posar un nom de reserva als fills, un segon nom, preparat per a l'edat en què els xiquets responen amb fermesa i claredat allò de "de major vull ser..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada