Com no podia ser d'altra manera, havia d'encetar aquest bloc dedicant-lo a un dels més insignes, brillants i prolífics pensadors, músics, polítics, lingüistes, industrials i humanistes de la darreria del segle XX i començament del XXI. Amb tots i totes vostés, senyores i senyors, l'incomparable, l'inigualable, l'incommesurable, l'invencible, el petit gran ALFONSO RUC!!!! [aplaudiments, plors, esclats d'alegria, llançada de bragues a la cara camí del ring].
Ell és el pujil de la Costera, altrament conegut com el Perolero de Xàtiva, aquell prohom que ha forjat tota una llegenda en els rings de la política guanyant per KO a la seua condició de proletari, un home fet a si mateix, que no ha consentit doblegar-se davant la rinyonera penjada al cint on guardava els xavos per tornar les voltes als seus clients de carrer. Icona de la música de ball, capdavanter, pioner, innovador, estendard de la figura dels DJ en terres valencianes. Autodidacta, polifacètic de soca-rel. De les notes que treia a l'escola... no se'n pot ni parlar, perquè no hi va anar, però no li calgueren. Ha esdevingut un més en la llista de genis universals que no s'adaptaren o no pogueren acudir a la institució educativa, palesant, una vegada més, que per a ser un llumbreres no cal assistir-hi.
El darrer combat, guanyat per KO absolut, i televisat per a tot l'estat, l'enfrontava a una legió de periodistes que practicaven Vale Tudo i armats fins a les dents de flaixos desllumbrants ("'Val tot!', fills de puta, ja ho diu l'expressió", -li deia a la muller mentre conduïa el Ferrari de tornada a casa, i després, ja al llit, li dedicà el seu habitual "Begonya, tens la figa com la tonya").
El senyor Ruc, però, té una única i desconeguda assignatura pendent en el seu currículum impecable: suspens en l'assignatura troncal 'Democràcia'. Una nit, en privat, mentre passejava en un iot amb un amic constructor de Cullera, i engolint cigales i Moët et Chandon batejat amb vi de Cooperativa, li digué: Xè, Ximo, què collons és això de la democràcia! que tant m'escridassen els progressistes? I l'amic li respongué: no està feta la mel per a l'ase, menja i calla.
El nostre prolífic intel·lectual, moments
posteriors a ser investit Doctor Honoris
Causa del Poble, a la unviersitat CEU de
València.
Ell és el pujil de la Costera, altrament conegut com el Perolero de Xàtiva, aquell prohom que ha forjat tota una llegenda en els rings de la política guanyant per KO a la seua condició de proletari, un home fet a si mateix, que no ha consentit doblegar-se davant la rinyonera penjada al cint on guardava els xavos per tornar les voltes als seus clients de carrer. Icona de la música de ball, capdavanter, pioner, innovador, estendard de la figura dels DJ en terres valencianes. Autodidacta, polifacètic de soca-rel. De les notes que treia a l'escola... no se'n pot ni parlar, perquè no hi va anar, però no li calgueren. Ha esdevingut un més en la llista de genis universals que no s'adaptaren o no pogueren acudir a la institució educativa, palesant, una vegada més, que per a ser un llumbreres no cal assistir-hi.
El darrer combat, guanyat per KO absolut, i televisat per a tot l'estat, l'enfrontava a una legió de periodistes que practicaven Vale Tudo i armats fins a les dents de flaixos desllumbrants ("'Val tot!', fills de puta, ja ho diu l'expressió", -li deia a la muller mentre conduïa el Ferrari de tornada a casa, i després, ja al llit, li dedicà el seu habitual "Begonya, tens la figa com la tonya").
El senyor Ruc, però, té una única i desconeguda assignatura pendent en el seu currículum impecable: suspens en l'assignatura troncal 'Democràcia'. Una nit, en privat, mentre passejava en un iot amb un amic constructor de Cullera, i engolint cigales i Moët et Chandon batejat amb vi de Cooperativa, li digué: Xè, Ximo, què collons és això de la democràcia! que tant m'escridassen els progressistes? I l'amic li respongué: no està feta la mel per a l'ase, menja i calla.
El nostre prolífic intel·lectual, moments
posteriors a ser investit Doctor Honoris
Causa del Poble, a la unviersitat CEU de
València.
Molt bo amic Xama. A Elx hem dit sempre "no està feta la mel per a la boca de l'ase." Quaqnta raó tens!
ResponElimina