Ausaes! Que m'agrada ser de poble!

Oi que us sona aquesta expressió!? Tant si sou del Vinalopó com si no però feu una mica d'esforç, segur que a la vostra comarca en direu -en diran- quelcom de semblant:
AUSADES, AUSAES, AOSAES, A GUSADES, A GOSADES, A GUSAES MI VIDA!

Jo l'he escoltada a gent d'Algemesí amb la darrera forma que he posat amunt.

La forma normativa que recull el DIEC és Agusades:

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ausades&operEntrada=0

L'Alcover-Moll o DCVB també recull la forma que diem -diuen- a Crevillent: Ausa(d)es, amb caiguda de la d intervocàlica, que aquí ho fem caure tot quan parlem -tret del govern filofeixista-espanyolista que patim-, fins i tot les r finals, tal com fan a la Catalunya Vella. M'ha semblat interessant que aquest diccionari faça referència a l'etimologia castellana antiga (a osadas, osado, i al verb osar -forma antiga de gosar, segons el diccionari); i m'ha semblat interessant, dic, perquè fa ja la tira d'anys em vaig posar a pensar sobre el tema i vaig arribar a la conclusió que aquesta expressió que feia servir ma mare sols podia provindre o estar relacionada amb termes com agosarat, gosar... d'aqueix camp semàntic. I ja veus, sense consultar el DCVB ni cap altra cosa, recorde que feia les meues relacions mentals amb paraules properes que havia llegit en llibres o escoltat a als mitjans. En fi, una mena de primers pinitos corominians d'adolescent preocupat per "vanalitats" lingüístiques.

Ma mare ho fa així, ausaes, amb la corresponent càrrega emotiva que comporta, per això jo diria que més que ausaes hauria de transcriure's indefugiblement amb el signe de puntuació (!) corresponent, com si fóra una sola cosa. Hi!, hi!, hi! Em fa gràcia veure la mare o la tia Georgina fer les carasses que fan mentre fan servir aquesta magnífica expressió, semblen actrius ponderades, hi!, hi!, hi! Amb quin ús, significat i situació els l'he escoltada? Si parlaven i deien: "Nieves, saps que fulano es va morir de no sé què!?" o "Geo, que diuen que van a pujar la basura 100€!", l'altra li responia: "Ausaes!", tot mostrant cara de sorpresa, d'estupefacció, d'indignació, de tot plegat. És com si volgueren dir un Ai mare, No em digues, Vinga, Calla, calla, Redéu. Almenys jo -com deia- als meus familiars esmentats els l'he escoltada amb aquest significat-finalitat-sentit, o ho he interpretat així.

I tornant al tema dels assajos etimològics casolans de joventut, ara que ja no ho sóc tant, m'he posat a enraonar de nou: quantes vegades hauré escoltat la mare i la tieta pronunciar l'adverbi en qüestió? I m'he posat tot seguit a fer comptes; aviam, si tinc 32 anys (33 anys al rabo! que en diria ma mare, la Nieves la Fondonera) ho hauré escoltat no més de 30 vegades, en tota la vida tant de boca dels meus familiars com d'altres crevillentins. I enraonant, enraonant, amb mi mateix, m'he dit: que seria un bon indicador de la salut o malaltia d'un mot les vegades que escoltem als nostres pobles certes paraules que eren habituals en el passat? La cosa, que pot semblar simplista, supose que té la seua lògica i serà molt més complexa estadísticament. No debades Eugeni Reig inclou aquesta locució antiga en el seu llibre Valencià en perill d'extinció, tal com he descobert recentment. Si, en ecologia, es comptabilitzen i estudien els augments i disminucions de poblacions d'animals, plantes, la seua distribució, canvis produïts en l'hàbitat... supose que en l'àmbit lingüístic es tindrà en compte l'ús social de tal o tal paraula, famílies de paraules, edat dels parlants... (i com que les paraules existeixen si les pronunciem, heus aquí el que jo deia, si no queden exemplars reproductors de les paraules...).

Certament (que és una altra manera més "moderna" de dir ausades) les noves generacions de crevillentines i tins no diem, ni de llarg, aquesta expressió, i una de les causes pot ser la seua escassetat com a àpat auditiu i que, tal volta, fa vergonya fer-la servir perquè es relaciona amb gent inculta, vulgar, arcaïca, pobletana... Quina perversió de la realitat i del concepte d'intel·ligència, oi? Si els joves de hui en dia haguérem begut una mica més de la saviesa popular dels nostres majors, ausaes! que seríem molt més reeixits i nacionalment més centrats. Ausaes!