Que hi tenen en comú, el Fondó de les Neus (poble de la mare), Mishima i Joan Maragall? El contrapunt necessari a la calor que ja ofega i al ponent que no ens deixa tranquil·les ni butxaques ni caixes d'estalvi. Frescor, catalanitat i renàixer de les cendres. Mediterràniament... Això no ens ho podran furtar. (Poema i cançó descoberts a partir del bloc de Jordi Lon Quintana).
Els ametllers
23 de gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m'ha sorprès la blancor dels ametllers
traient el cap per sobre dels recers
de l'hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts
de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.
Avui semblaven valents
i semblava que cantaven
afrontant a tots els vents
i a les neus que els vents portaven.
Sota les neus imminents
cantaven de l'alegria
d'haver florit ignocents
abans de l'hora i del dia:
des del fons dels jorns vinents,
plorant,
15 de febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit en mig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.
Joan Maragall (Enllà, 1906)
La foto és de la nevada d'aquest hivern? Jo vaig pujar a veure-la diumenge, però ja en quedava poca.
ResponEliminaEls Mishima cada volta més grans. Van fer bé de deixar de cantar en anglès.
No sé de quin any és, la vaig aconseguir del web de l'ajuntament del Fondó.
ResponElimina