Xe, xe, xe, quina vida!, agusades mi vida. Després d'una nit de marxa, hem dinat i, pensat i fet, amb la ressaca recorrent encara el cos el Primo Larry i jo hem baixat al bell mig del carrer, vora l'antic llit del Túria; asseguts en un banquet, ens hem tret les samarretes i ens hem fotut un bon banyet de vitamina D amb en Llorenç que hui fotia de valent. I allí, com dos gitanets romanesos d'aquells que van en bici, véiem passar algunes xicones que ens dedicaven un somriure amical, camí de l'Escola Oficial d'Idiomes, i nosaltres, educats de pits a l'aire i de cames estirades amb avarques, els retornaven un somriure assolellat.
L'estiu, l'estiu, que tot lo món viu, està més prop que lluny;
pel juny, pel juny, la falç al puny!
al juny, al juny, si pica el sol, ni dona ni caragol!
dones sí, dones sí, siga maig, juny o juliol!
-deia jo al company,
que si elles no la mostren,
nosaltres trobarem la clau que obri tot llur pany.
Dijous, ous? No, hui paella.
Això, això, feia ella.
Doncs som-hi, som-hi,
posem la carn a la graella,
i escolteu aquesta canterella:
Adéu rebonica!
http://www.dijouspaella.cat
Us deixe la lletra d'una de les meues cançons preferides, ladies & gentlemen:
Que arribi l'estiu
"Farts de tant d’hivern, fer-se fosc aviat i arraulits a casa
sempre morts de fred, tot i portar guants i passamuntanyes.
Va dir un estornell abans de marxar a terra desglaçada:
"S'ha acabat el mal temps" i la primavera venia de cara.
I sembla fet a mida per excitar les sensacions,Va dir un estornell abans de marxar a terra desglaçada:
"S'ha acabat el mal temps" i la primavera venia de cara.
per donar un toc de màgia a les coses d’aquest món,
l’art de fer renéixer l’univers al seu voltant,
revifant idees i tot el temps per endavant!
I tot i que és bonic i ens ve de nou,
amb la primavera no en tenim prou!
Que arribi l’estiu! que sortirem de casa!
Que arribi l’estiu! que arribi matiner!
Que arribi l’estiu! i que treguin les terrasses!
Que arribi l’estiu! les festes al carrer!!!
N'hi ha que tant els hi és,
han trobat el lloc sota de la manta,
oblidant que els demés no sempre tenen roba per abrigar-se.
Si les estacions van a poc a poc
no caldrà que m'hi fixi.
Tot anirà al seu temps,
Després de l'equinocci ja vindrà el solstici.
Sembla fet a mida per excitar les sensacions.."
Seguint amb el meu costum d'enllaçar música, deixe un enllaç amb una cançoneta estiuenca. A mi m'agrada molt i m'anima per aquestes dates.
ResponElimina