dimarts, 26 d’octubre del 2010

Al marge

Sóc de poble, m'agrada ser de poble, i de camp, trepitjar terra, olorar garrofers, escoltar el xiscle llunyà del mussol i la merla. Hui necessite açò, mantindre'm al marge, fugir d'aquesta voràgine urbana, mare de tots els no-: el no-espai, el no-so, el no-temps, el no-jo... Hui necessite escriure i llegir, llegir i escriure, i deixar fugir la imaginació al ritme d'un got de llet ben calent que fumeja amb una dansa parsimonial, tot sol, sol com un mussol, retrobar-me amb les arrels de la quietud, escoltar el vent que es fon amb les fulles dels arbres que engeguen una cançó de bressol a boqueta nit; serenitat, somni, saviesa, pau, tendresa, soledat, equilibri, tranquil·litat, tacte, vent, pluja, que dos angelets m'acluquen els ulls i un tel de boira suau m'abrace lentament, que els batecs del cor bemollen notes compassades acaronant-me maternalment l'ànima, i deixar-me anar, deixar-me anar com un ocell cel enllà, entre cotons de núvols i balancejos de mar de concòrdia i silenci; que tot es faça armònicament fonedís, delicat, que cada segon instaurat per les busques desaparega de la consciència emmudit talment uns punts suspensius.......................... i per aconseguir-ho, faré que m'acompanye aquesta remor esponjosa que raja entre dits i cordes de placidesa:

http://www.goear.com/listen/df8c5c7/al-marge-del-cami-sanjosex

Cançó: "Al marge del camí"
Artista: Sanjosex

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada