Hui he reorganitzat una mica la meua cambra. He col·locat l'escriptori just a sota d'un dels ulls de bou del sostre. Quan he obert l'ordinador sobre la taula, la llum que arribava directa al teclat m'ha il·luminat un secret totalment desconegut fins avui: un mapa de les empremtes de les tecles que més utilitze quan escric. Curiós, sí. Friqui, també. M'ha cridat l'atenció. Què voleu que hi faça? Hi ha gent que marxa de pont a Boí Taüll. D'altres ens quedem escrivint i descobrint detalls nimis. I no és que el teclat estiguera brut i oliós (que també), sinó que s'hi apreciava el desgast amb una ombra circular informe més fosca, més negra en aquelles tecles que més faig servir, que més sovintege a l'hora d'escriure, des que fa tres anys que tinc aquest portàtil. En canvi, els botons menys gastats presentaven el color gris fosc de fàbrica més natural.
El teclat presenta 28 lletres. De les vocals, A i E són les guanyadores més colpejades, seguides per O, I i U en igualtat de deteriorament. El món vocàlic del tecleig és el vencedor indiscutible, talment ocorre en la ciència de l'acústica, en què els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectrograma. Les vocals són els sons més estudiats. De les consonants, la S fa la pole amb molts punts de diferència respecte de les altres consonants. Després ve la N, i amb quasi els mateixos punts la M i la C. A continuació, les consonants L, V, D, R, T, P, H, G, F i X també competeixen per fer-se un lloc en el pòdium de les més escrites, tot i que clarament per darrere de les cinc primeres consonants esmentades.
Pel que fa als signes, la insistència fosca de la dièresi ( ¨ ) denota que sóc un catalanoescriptaire fidel, mite acrescut -tot s'ha de dir- perquè aquesta tecla també aplega el símbol de l'accent tancat ( ´ ). La catalanitat també se m'hi intueix per la foscor de l'accent obert ( ` ). El ( ; ), la ( , ) i el ( . ) ocupen un lloc no menys important en el rànquing. La resta de botons que completen el mapa de les empremtes forma part dels estris purament informàtics (cursors amunt, avall, dreta, esquerra, tornar enrere, Shift, Supr, etc.).
La bona, però, ve ara. Saben vostés quina és la tecla òrfena total d'ombra dels meus deu dits? La Ñ. Nyas. Què farà en #Wert perquè adopte i festege la Ñ? Serà capaç de llevar la N i la Y dels equips informàtics de la LOMCE? La Y, la W, la Z i la K busquen també uns dits suaus que les acaronen i les apadrinen. Hi ha, així mateix, tres sorpreses quant a abandonament i manca de visita dactilar que no esperava: la J, la Q i, sobretot, oh déu, sobretot la nostra estimadíssima Ç. Ja feia pena veure-la tota sola a la part dreta del teclat, aïllada i sense el contacte directe de cap altra lletra, vorejant l'Enter, patint un aparttech d'allò més reprobable. Ah, i els nombres! L'1, 2, 3, 4... semblen per estrenar. Mai he estat home de xifres, sinó de lletres. El signe d'interrogació ( ? ), finalment, no sabria en quin lloc classificar-lo ara per ara. No m'ho acaba de deixar clar, vull dir, negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada