dimecres, 6 de març de 2013

El pictograma de la tristesa

Miquel té vuit anys, porta ulleres de vista, una motxilla de Bob Esponja i té autisme. Ha deixat d'anar, però, al centre de teràpia on rebia un tractament específic. Allí havia aprés a comunicar-se, va conéixer altres xiquets com ell, hi jugava i això el feia feliç. Els darrers mesos abans d'abandonar forçosament el centre feia servir, més que cap altre, un pictograma d'una cara trista quan la psicòloga li preguntava com estava. Miquel ha hagut d'abandonar el centre perquè la Generalitat fa temps que va deixar de pagar. En total, el govern valencià deu 1 milió d'euros a 10 entitats que tracten 400 xiquets amb autisme. 

Un pictograma és, sovint, l'única forma de comunicació entre un xiquet amb autisme i el món. Beure, pixar, menjar, pare, mare, trist, animal, feliç... són alguns dels dibuixos en velcro que agafen i enganxen allà on toca. És un llenguatge dibuixat que els rescata d'un món aïllat i els fa expressar emocions, accions, etc., essencial per al desenvolupament cognitiu de xiquets que, com Miquel, presenten altres problemes físics i psicològics associats.

El pare de Miquel, a més, és aturat de llarga durada. Ha treballat tota la vida, mai abans havia estat a l'atur, però ara no troba faena enlloc. La mare és mestressa de casa. Per la nit ploren d'amagat perquè no volen que el fill els hi veja. Miquel, el pare, amaga a Empar, la muller, que plora; i aquesta fa el mateix amb el marit. Per si fóra poc, tots tres han de menjar a ca l'àvia per poder anar tirant. Miquel notava tot aquest malestar a casa, motiu pel qual triava sobretot el picto de la tristesa.

La Generalitat, entre moltes altres coses, va avançar 24 milions d'euros d'aval a Ecclestone perquè enguany també pretén passejar cotxes de carreres pel pont de l'assut de l'or; a més haurà de fer-se càrrec de 250 milions en pèrdues de la Ciutat de les Arts i de les Ciències; els deutes milionaris del València CF també els assumirem amb l'erari públic, tot i la manca manifesta de liquiditat; i etcètera.

Un cotxe pot deixar de fer passades en un circuit, un edifici de luxe pot tancar per deficitari, un equip de futbol pot baixar a segona o desaparéixer temporalment; contràriament, la teràpia i el tractament d'un xiquet amb autisme no pot aturar-se, el seu desenvolupament no es pot deixar en standby, ja que abocaria els infants al no res, els arraconaria a un estat vegetatiu des d'un punt de vista cognitiu. La Generalitat Valenciana no assegura el pagament del deute, ni amb el rescat del Fons Autonòmic de Liquiditat ni de cap de les maneres. Qui sap si no ha programat ja el tancament d'aquest servei imprescindible!?

Heu rebut alguna vegada una abraçada, un somriure o un bes d'un xiquet amb autisme feliç? Jo sí, i són com els de la resta de xiquets, impagables, però amb un valor afegit: la felicitat d'aquells xiquets és espill i fruit d'una societat justa i digna, que vetlla pels drets dels qui més ho necessiten i hi esmerça tots els esforços. La societat valenciana no mereix el càstig d'uns polítics que deixen sense pictos de felicitat els nostres xiquets. I com que estic convençut que seran les persones les que salven les persones, perquè cap banc ni cap polític corrupte ni cap president de la patronal no ho farà, ja he col·laborat econòmicament amb una fundació que lluita perquè els xiquets amb autisme puguen retornar-nos amb somriures feliços la nostra solidaritat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada