Aquella sensació que, de vegades, t'agafa pels muscles, desprevingut, ocupat, que et sacseja suaument i et recorda que no tenir temps per a llegir ni escriure pot ser pitjor que no tenir temps per a viure. I és, llavors, que poses el punt de lectura en aquell capítol del treball, de la higiene personal, de l'amor i l'enamorament, dels amics, dels estudis, i comences a escriure les ratlles de la teua vida, a llegir allò que voldries viure, i passes pàgines, i alenes, i vius la vida que ningú no et pot prendre, la llibertat diluïda als ulls, que t'amera l'ànima. L'exquisidesa d'un univers que dura fins que has de posar un nou punt de lectura en aquella pàgina interrompuda pel món dels morts, d'aquells que, com tu, viuen per morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada