Primer el fem, després les flors

¿Us heu preguntat mai com és que el Pep i la Mar fa 15 anys que són junts i semblen tan feliços i ben avinguts com aquell primer dia en què es besaren a la festa de graduació de l'institut? ¿I què me'n dieu, d'Anselm el florista i la seua muller Neus, casats fa 27 anys i amb dos fills ben crescudets, que van ser enxampats per un veí la setmana passada mentre cardaven apassionadament al terrat del bloc de pisos on viuen, a les set de la vesprada d'un dimarts feiner? (el florista es disculpà tot al·legant que el posa molt burro veure la dona replegar els llençols, amb una pinça en la boca i el sol de finals d'hivern posant-se a ponent.)

El secret de la relació sana i duradora d'aquestes dues parelles —i de totes aquelles la història de les quals es perllonga enllà de la prova de foc dels 3-5 anys— sembla que es troba en la bossa del fem. Si més no aqueixa és una de les conclusions a què han arribat les investigadores d'un estudi anomenat "Enduring love", realitzat amb vora 4000 persones i dut a terme per la Universitat Oberta del Regne Unit (la més veterana de les universitats a distància del món).

És a dir, la quotidianeïtat, la rutina, allò que precisament sembla el principal llast de les relacions sentimentals és, paradoxalment, el puntal més ferm de qualsevol relació. Són els anomenats "connectors": traure la bossa de fem, preparar una infusió de mançanilla a la parella (a ell o a ella) quan la veiem esgotada, estendre la bugada, pagar el rebut de la llum abans que la companyia talle l'aixeta elèctrica... són els detalls innocus els que realment mantenen unides les parelles i n'enforteixen les relacions, més que no pas els accessos romàntics puntuals de regalar-li un ram de flors, un viatge a París o l'última versió de l'Iphone.

Hom pot criticar, carregat de raó, el fet que hi haja institucions que, en temps de crisi, balafien diners amb estudis empírics que aboquen resultats tan banals, conclusions que tothom és capaç de copsar amb la simple intervenció del sentit comú. Potser saben que ho sabem però ho fan per recordar-nos-ho. Potser és que als governs els ix més a compte ensenyar i demostrar als ciutadans com conservar les relacions de parella. Qui sap. El cas és que si no voleu que l'amor siga una merda, ja sabeu: primer el fem, després les flors. Científicament provat.