dimecres, 26 de juny de 2013

Pels mugrons les coneixereu

"Alumnas han utilizado el dinero de su beca para ponerse tetas." Ho va dir fa un parell de dies Paloma Cervilla, corresponsal política del diari ABC. A qualsevol cosa diuen "corresponsal" i "diari" hui en dia. "Wert anuncia la reducción de becas para evitar el aumento de tetas". Aquest segon titular me l'acabe d'inventar, però hi podria cabre perfectament en una columna d'un dels molts panegírics que col·laboren amb la dreta espanyola.

La nota de tall per a aconseguir la beca ministerial passa, doncs, del 6,5 al 90(-60-90). Totes les dones que no arriben a la mida es queden sense ajuda educativa, ja que són indivídues suspectes de voler arribar-hi. Sanitat transferirà a la inspecció educativa la competència de les mamografies, que podrà exigir a les alumnes que han gaudit de beca una revisió fins a 5 anys després de l'ingrés efectiu en el compte corrent i reclamar-ne el reemborsament. (en el concepte de l'ingrés del reemborsament, les acusades hauran d'escriure "cobrament indegut".) Així s'evita la suspicàcia de la silicona, la "picaresca" de la copa i el mugró turgents.

La Cervilla hauria de saber que la concessió d'una beca és tan sols una xicoteta ajuda: ella va cobrir el cas de Mònica Lewinsky, becària que havia de pagar-se la carrera acontentant també el propietari de l'Air Force One. I una cosa és que una becària pose Clinton en mode jet. Al cap i a la fi la societat americana està avesada que la Casa Blanca es taque de tant en tant des de l'època dels Kennedy. Entre el glamour de Kennedy i la Monroe i la vulgaritat de Clinton i un blowjob hi ha 52 estrelles que tot ho justifiquen i enlluernen. Però no puc imaginar-me Rajoy i una becària de Pozuelo de Alarcón, la mare de la qual ha posat rametes de julivert a Sant Pancraç perquè porte bons auguris a la filla estudiant. La niña de Rajoy... la cara de Rajoy... no, deixem d'establir relacions capcioses, que l'estanquera no té estrelles, sinó pollastre.
Si jo fóra columnista d'un diari catalanista i d'esquerres, no se m'ocorreria demanar comptes a l'Alícia Sànchez-Camacho per l'empastre de bótox que du als llavis. (Tampoc li demanaria el telèfon de la clínica, atés el mal resultat estètic.) "Els ciutadans de Catalunya paguen el bótox a l'Alícia". Oi que seria un titular cridaner? Jo, amb els diners d'una beca, recorde que em vaig comprar un cotxe de segona mà. El cotxe em permetia acudir al treball, i amb el treball pagava el lloguer, les fotocòpies, les taxes universitàries i els entrepans almussafes del Centre Social Terra de Benimaclet. I així em vaig traure la carrera.

Però un servidor, que ha sigut mestre, alumne i carter alhora, pensa que està totalment justificat que les alumnes s'implanten silicona a la pitrera amb els diners de la beca del MEC, tot i que és amant dels pits naturals. La justificació és econòmica i social, hi ha una relació directa causa-efecte: com més pits, més autoestima i millor autoimatge; com més autoestima i millor autoimatge, més rendiment acadèmic; en resum, la mida 90 implantada en els pits de l'alumna assegura el 6,5 (i més!) d'en Wert. O és que el senyor Wert i la senyora Cervilla també posaran nota de tall a la forma de trobar la felicitat?

PS: A Paloma Cervilla el diari del règim li paga les dietes, a l'Alícia la ciutadania; els tupperwares de ma mare, en canvi, no els cobria la beca.

Dalt, l'Alícia, abans i després de rebre sous públics

 Aquí la Paloma; a aquesta, més que un sou públic,
el que li fa cal és un rescat esteticomoral

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada