dimarts, 22 de juny del 2010

Burca, nicab, ball de gèneres i hipocresia envasada al buit


("encuentra la diferència", joc de la meua infantesa)

Mira que setmanes enrere he escoltat fins a la sacietat que si estaven debatint la prohibició de "la burca" i "el nicab", la burca amunt, la burca avall, en un ball estrambòtic que no deixava cap ésser humà impassible. Mira que s'han entestat, diaris de renom i prestigi a proclamar als quatre vents la feminitat genèrica d'aquesta peça de roba tan cristiana, familiar i semblant entre els europeus fins no fa massa temps. I ara va i quan ja havia aprés que era "la" burca i no "el" burca, resulta que consulte el diccionari i el gènere d'aquesta protecció solar és m, una ema com una merda, o siga masculí. Ale pues, rewind -com deia el meu radiocassette-, marxa enrere i a aprendre'l correctament. Què els passa, als periodistes i als gabinets de correció lingüística dels diaris? No fan brot o què? O no cobren perquè estem en crisi? O és que no n'hi ha, de gabinet? Fa une setmanes llargues vaig haver d'escriure a la redacció d'un diari nostrat perquè l'havien ben fotuda amb la notícia de l'avió estavellat a Líbia, ja que havien anunciat que havia d'aterrar en un aeroport londinenc que no era, i clar no és el mateix que jo espere un familiar que aterra en un aeroport que en un altre de diferent (perdoneu com de pretenciós sóc, però sempre pot haver algun lector del periòdic no esmentat que el llija i, a més, espere un familiar procendent de Sud-àfrica i que feia escala a Trípoli, coses més difícils he vist, com l'absolució per insults a professors d'Alfonso Rus). Em van demanar disculpes. Disculpats, disculpats, no passa res, home, dona.

Torne, retorne al (a vore, a vore, sí: "al") burca i el nicab: aquest escrit, que de moment ni conec el principi ni el final, ni la finalitat, és, supose, per a defensar la voluntat de les dones (que no la de llurs homes) de dur burca o el que els isca de la santa viola. Ara va i resulta -repetisc la fórmula del començament- que occident és la mesura de totes les coses, i que els putus musulmans són una colla de mantes i descervellats que reclouen les fèmines a casa i els fan la vida impossible. Però mentre, nosaltres aquí, gaudim d'una llibertat edènica, amb cares, culs, bíceps, permanents, spa, líftings, cremes i corretges reductores i tota mena de potingues fetes en pro de la llibertat i autonomia de la dona occidental. I una merde!!, que en dirien alguns amics meus. Ja voldrien les occidentals la llibertat de pressió social de què estan eximides les islàmiques. Però si les europees no poden viure tranquil·les, amb tot el bombardeig mediàtic per terra, mar i aire que els recorda diàriament que han d'estar guapes i presentables! Aviam, però si les dones musulmanes estan recloses a les cases, per a què collons prohibeixen el vestit carcerari esmentat als edificis públics? Si no van!! És a dir, que aquesta llei quedaria deserta, com les places a funcionari que no serveixen per a res. Si la lògica és aqueixa, per què a les mongetes germanetes -putes monges roïnes, segons alguns- carmelites i altres ites ites catòliques no se'ls encomana idèntica prohibició? Seran hipòcrites, els imbècils! Després, siguen sociates, republicans, corvengents o peperos a donar besets a tort i a dret a l'anell dels retors, o a les escoles pies, cases de caritat i altres edificis religiosos variats. Si encara hi ha dones que es posen el mocador al cap per a entrar a missa de dotze. Si encara hi ha valencianes que pugen de gaidó a la "amoto" del marit perquè no se'ls escape la clòtxina. A què juguem, a progressa adequadament? A qui donem lliçons, al Tercer Món o a la Mare Teresa de Calcuta? Au i aneu a pastar fang.

Se m'oblidava, com era allò de: "o tots moros o tots crestians"?

5 comentaris:

  1. este tema no es res senzill. jo encara dubte, però.
    que siga per decisió pròpia de la dona, no m'ho crec
    que siga por creència religiosa, quina por, incloses les monges.
    que entren a lloc publics, a més de per seguritat?, que vols que et diga, si he de tractar amb una persona m'agrada vore la cara, el gestos, l'expressio, etc
    pel carrer...

    dic les meues objeccions, però encara aci dubte

    ResponElimina
  2. i tant que n'és, de difícil. A França, Països Baixos i altres països d'Europa han debatut als congressos nacionals i a tot arreu el tema durant bastant de temps, el que no es pot fer és tallar de soca-rel, ben bé de la nit al dia i "ale", campe qui puga, com s'ha fet a Catalunya. I no sols això, el que molesta també és que utilitzen una vareta de mesurar diferent tot depenent de qui siga l'afectat.

    Tant de bo que ho feren per una qüestió de seguretat o d'identificació de la persona que acudeix a la finestreta pública, però em pense que no va per ahí la història. Crec que les restriccions porta rebuig d'aquest col·lectiu, i crec que amb el temps aquesta comunitat cultural i religiosa -les noves generacions- "relaxaran" de segur els costums que a "nosaltres" tanta nosa ens fan.

    ResponElimina
  3. Dubte de perquè una dona duu o no duu burka
    el que tin clar es que el tema de ilegaliar-lo o no es una utilització de partidista (grups d'exrema drreta) de cara a les eleccions a catalunya, de voler parlar de inmigració, sense dir-lo. Lo pitjor es que el partits grans s'hi sumen

    ResponElimina
  4. ah, també haurien de legislar d'aquells que van per sense camiseta per l'espai públic,

    ResponElimina
  5. És un debat fictici hui i aquí. No es veuen dones amb burka als nostres carrers. És com si aquí ens posem a prohibir caçar cocodrils al Vinalopó, on no n'hi ha.


    La qüestió és que la dreta catalana, davant l'avanç de partits d'extrema dreta, veuen perillar quota electoral i fan aquests petits gestos, de cara a la galeria.

    ResponElimina