Captatio benevolentiae: timba al Suprem!

Captatio benevolentiae!, que comença l'espectacle: 16 jutges d'un jutjat marcial mengen nounats d'un país que els és llunyà. Quan la legalitat i la llibertat penja del fil de les aparences i voluntats, tot és possible. A despit d'uns estatuts legals, a la (in)justícia espanyola ja fa anys que s'hi veu el llautó per sota la toga (companys inseparables de viatge del nano més famós de Galícia, encara en actiu). La destral i la serp enroscada està més present a la plaça de la Villa de París -on els jutges entogats es juguen autos, ordres, sentències i informes amb les timbes que fan- que no pas al País Basc. Hom no pot deixar de preguntar-se per què tenen aqueix interés malaltís per mantenir viu el que tots els bascos i basques volen ben mort i enterrat. Però ja ho sabem, ja, que no volen que la transició cap a la llibertat se'ls escape de les mans, tal com van fer l'any 78 amb l'altra transició-burla-teatre: imposar una democràcia tàcita, tallada a mida i custodiada per l'exèrcit. I encara tenen la barra d'anar exportant-la (acompanyada del negoci d'armes) als països àrabs com si fóra la transició mida de totes les coses. Però on aneu, milhomes, si no sabeu ni què és la separació del poder legislatiu, executiu i judicial!? Si la vostra carrera és plena de pronunciamientos militares, alzamientos nacionales, reialesa corrupta, clero feixista, cortijos VIP i colps d'estat!

La mort de Sortu ("nàixer", en basc; en castellà, "morir") estava més que cantada, però no és debades, poden estar-hi ben tranquils, els bascos. Els euskalduns que volien Sortu a les urnes, no poden dir -com deia Gabo García Márquez en una crònica que anunciava una mort indefugible- que "la fatalitat ens fa invisibles". Ni de lluny, perquè aquesta nova sentència del Suprem deixa al descobert una vegada més el que dóna de si Espanya. La caverna es destapa davant del món, una vegada més, davant dels mitjancers internacionals que veien en Sortu una bona oportunitat per reprendre el procés de pau i la normalitat política a Euskal Herria. "Doneu-me un prejudici i mouré el món" (Gabo dixit), és el que van cantar els jutges en la darrera mà del pòquer que van jugar l'altre dia. I així va el seu món(i el nostre, que el volen seu també): jutges que prenen decisions polítiques sense base jurídica, polítics que dicten sentències judicials en conferències de premsa a les seues respectives seus, entre flops que no es veuen, estafes i naips trets de sota la maça, i Royal flush per als mateixos de sempre. Espanya sempre guanya, il·legalment.