La bona literatura no té fronteres, tant fa que siga feta durant unes vacances d'estiu en un mas d'Esterri d'Àneu que en un bloc d'apartaments de la Fifth Avenue. Els temes a què es recorre són sovint els mateixos, les intencions, els referents. Arreu del món hi ha contes que, tot i ser de tribus o societats distants antropològicament centenars d'anys, tracten els mateixos valors, sentiments, finalitats moralitzadores...
Això em va passar en llegir dos relats breus d'en Quim Monzó i de la Dorothy Parker (La Fe i Ja som aquí, respectivament), que no sé per quina estranya raó (les seues estructures, temàtica, l'estil, plantejament, el llenguatge..?) el cervell me'ls ha connectat amb la memòria, me'ls ha ficat en un mateix paquet i els ha posat l'etiqueta de "dubtes". Com que em van agradar molt, m'he pres la molèstia d'escanejar-los i adjuntar-los-hi, perquè volia compartir aquesta mateixa sensació. Pensaments humans, literatura universal.
Si voleu descarregar el pdf amb els contes, cliqueu damunt la fletxa que hi surt sota la finestra del document
Això em va passar en llegir dos relats breus d'en Quim Monzó i de la Dorothy Parker (La Fe i Ja som aquí, respectivament), que no sé per quina estranya raó (les seues estructures, temàtica, l'estil, plantejament, el llenguatge..?) el cervell me'ls ha connectat amb la memòria, me'ls ha ficat en un mateix paquet i els ha posat l'etiqueta de "dubtes". Com que em van agradar molt, m'he pres la molèstia d'escanejar-los i adjuntar-los-hi, perquè volia compartir aquesta mateixa sensació. Pensaments humans, literatura universal.
Si voleu descarregar el pdf amb els contes, cliqueu damunt la fletxa que hi surt sota la finestra del document
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada