De València estant, entre caramelles, masclets i... homínids per civilitzar. M'impressiona seure a la barra d'un bar i observar, incrèdul, com l'home del costat es furga les dents amb un furgadents de fusta com faria l'arqueòleg en cap que excava als jaciments d'Atapuerca. Per si fóra poc, quan ha trobat "l'os mil·lenari" se'l posa davant la trompa, observa la fabulosa trobada i, tot seguit, l'engoleix amb un soroll semblant al que emet un xuplacaragols; i no content, i amb circumspecció, passa a fregar l'escuradents sobre el camal del pantaló (com volent netejar-lo i evitar, ai!, possibles i desconegudes infeccions) i retorna de nou als treballs arqueològics. Què trobarà ara, un 'tiranosaurus dentx'?
València, l'essència dantesca, potser kafkiana, grotesca, tot d'una?
Una barra de bar, a València, dóna per a molt, i si és en falles (les festes de la coentor on s'ofrena coentor a l'Espanya més coentocastissa) encara més. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada