diumenge, 4 de setembre de 2011

Fer peces les 'peces de fruita'

D'un temps cap aquí, s'ha incorporat a la llengua habitual dels catalanoparlants l'expressió "cinc peces de fruita i verdura".

Jesús, has de menjar-te cinc peces de fruita i verdura al dia.

No cal ni dir (sinó repetir i mofar-se'n dolorosament) que la influència dels mass mediamajoritàriament i estrepitosa en castellà sobre la nostra forma de parlar i pensar ens hauria de precisament fer pensar una mica més en la forma de parlar.

De tota la vida, quan vas al camp, allà, al bellmig d'un tarongerar, sota un taronger, en època de collita, t'apones a fer del cos perquè ja se sap que quan vas al camp el primer que et vénen són ganes de cagar (et recorda el temps en què jugaves a cut i amagat). I suant sang a la teua cara de japonés fent força, mires cap amunt i et sorprens: «puta mare, este taronger està ple de peces de taronja!» Doncs no, ho sent molt però no.

Jo, perdoneu-me la irreverència, he fet molt bones cagades sota molt bons tarongers molt ben adobats pel meu bon —encara llavors— intestí juvenil, quan anava a plantar la tela japonesa per caçar pardalets als horts del tio Canício; i sí, les branques dels tarongers eren tan a vessar de fruites que els havien de falcar amb trossos de canya, però de peces de fruita... l'únic peça que venia amb nosaltres era el Pistola, eixe sí que era un bon peça; i el Nyora també (els cagallons del Nyora el seu rostre era, no de japonés, sinó de coreà sanguinari de pel·lícules llòbregues baixaven més ràpidament per les séquies, tot i ser o potser per això!— més grans i compactes); i jo, jo també era un bon peça. Érem tres peces sense nom propi (el Pistola, el Nyora i el Xama) i sense peces de fruita. Els noms propis, al meu poble, sols els recordes quan toques el timbre de casa d'un amic teu i es posa sa mare.

Això de les "peces de fruita", sense investigar-hi gens (si els lingüistes-filòlegs-acadèmics han de fer-me algun comentari i corregir-me, estaré encantat de deslliurar-me de la meua ignorància), m'ol a mi a artifici actual mimetitzat que ha passat dos filtres fins arribar a les llars dels Països Catalans: el filtre americà (piece of fruit) i el filtre espanyol, copiat del primer (pieza de fruta; ja se sap que els espanyols tenen, com a principal valor intrínsec, la poca originalitat, i aquesta la venen sorollosament en forma de singular cutrez).

Dubte molt que els nostres iaios feren servir expressions com les següents:

Xe, Pixumo, m'he menjat hui 3 peces de bacora per a xuplar-se les mans. I una peça de rave!!!! Les meues figueres donen millors peces de bacora;

Maria, posa'm en l'avio 10 peces de fruita que vaig a fer llenya a la serra i no tornaré en 4 dies...

Doncs, no. M'hi negue. I no vull ni parlar de les peces de verdura (ja em direu com menjar-se i classificar una peça d'api, o de bleda, o de lletuga
fulla o sencera!?).

Comptat i debatut (connector gramatical al qual els examinands de la Junta Qualificadora atorguen transcendència messiànica), crec que ha quedat clar que els arbres fruiters i les mates fruiteres no donen peces de fruita, sinó fruita: un préssec, un albercoc, un meló d'aigua (o un d'any), una bresquilla (dit 'paraguaio' i altres, a la resta de PPCC)... Espere que, entre tots, fem peces —segons el diccionari, 'fer trossos' les 'peces de fruita' del nostre diccionari col·lectiu d'expressions, i no impostem, com a gentils passerells, ridícules melodies que ens arriben per eixa caixa de ressonàncies extravagant anomenada televisió, i continuem duent-nos a la panxa fruita i verdura com hem fet tota la vida. Per cert, si és en general i no de cinc en cinc, tampoc passeu pena, que no us caurà cap dit de la mà ni empitjorarà la vostra salut. Que les campanyes publicitàries estan per a això: per a incomplir-les (sobretot els qui, com jo, tenim intolerància a la fructosa).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada