dijous, 21 de febrer de 2013

Exclusiva: parla la dona de la neteja de les Corts



ENTREVISTA | AMPARO BELDA, DONA DE LA NETEJA DE LES CORTS VALENCIANES
Jesús Alfonso i Prieto | Divendres, 22 de febrer de 2013 

"Açò no ho arregla ni la Cheperudeta"


Amparo Belda, dona de la neteja de les Corts. 65 anys i a punt de jubilar-se. Ja ho hauria fet si no fóra per la reforma laboral de Rajoy. Filla de Josep, un gelater de Castalla que conegué Amparo Cholvi (botiguera de teles a Ciutat Vella) en un dels viatges que feia al cap i casal per refrescar amb mantecaos les goles dels capitalins. D'aquí el valencià barrejat que parla. La coneixem dels nostres anys d'estudis a València: feia hores extra a la facultat de Blasco Ibáñez. Farta dels casos de corrupció i, sobretot, després de presenciar el desnonament i la mort al poc temps de Conxita, una veïna de tota la vida, ha accedit a apropar-nos el zoom de la càmera indiscreta que ha agafat in fraganti alguns diputats valencians. Ens citem en un bar poc concorregut de Benimaclet, regentat per xinesos. Notablement afectada i de negre rigorós, du visible al pit la medalleta d'or de la Mare de Déu dels Desemparats. Nosaltres ens demanem un poliol. Ella una mançanilla. Diu al mosso d'ulls ametllats que li la batege amb un xorret de cassalla, perquè li maten els nervis. El sol és a punt de pondre's. L'ambient faller és per tot. Els masclets, des de l'exterior, acompanyen la conversa. Preu del poliol: 1,40€. Preu de la mançanilla: 1,50€. Va de bo.

Pregunta. Amparo, gràcies per atendre'ns. Quant de temps!? Encara dobles a Blasco Ibáñez?

Resposta. Ai, mare de déu santíssima, tinc una pixera pels nervis! Mira que sou bords. Encara m'heu anganyat i heu aconseguit que vinguera.

P. Amparo, ja saps que som de confiança. Quants anys fa que neteges les cadires de les Corts?

R. Des de l'any 96, poc després que entrara de President Eduardo Zaplana. (Sospira) Quin home més ben pentinat i ben plantat! Ja no n'ha tornat a passar per aquí cap com ell. Saps com li déiem Paquita (una companya) i jo? Don Juan Eduardo Zaplana. I ell sempre reia. És l'únic home amb qui vaig cometre adulteri. Això sí, de pensament, eh! No fotem. Que jo al meu marit el volia amb locura. (se li escapa un sanglotet que ofega amb un mocador blanc brodat)

P. Com va ser que vas entrar?

R. Pel meu difunt marit, que era tio segon d'un diputat del PP. No estàs més prim, rei? Com va la faena? Malament, no m'ho digues.

P. (Riem) Amparo, què et sembla que Alperi s'esporgue les ungles en la cadira de les Corts?

R. (Parla baixet) Ixe és un cafre. Jo li dic "el derronyaor". Una vegà el vaig agafar en el bar de les Corts, el vaig apartar a un racó, i li vaig dir que com tornara a tallar-se les ungles i a reballar-me-les, que li fotria al cap amb l'espolsador. Tu creus que jo porte 17 anys aquí, i este que fa quatre dies que ha desembarcat des d'Alacant no em fa ni cas ni calendari!? Ma que em fa malícsia. Ixe hauria de pagar més per sentar-se aquí, com fan ixos grossos que pugen a l'avió i els fan pagar el doble perquè ocupen dos asientos, pos ixe igual: ixe té un escó i dos cadires al preu d'una.

P. I ell què li va dir?

R. Que li parlara en castellà que no m'antenia, el xurro, cagalló per séquia! Ixa chent, ixa i els dels bancs i el del bigot ixe del Gürtel, el dels traches i els bolsos... ixos són els que portaren a la ruïna al pobre Paco Camps. Mon pare pujava d'Alacant a treballar aquí i desllomar-se. Però ixe, ixe ha pujat aquí només que a posar ronya i menjar bunyols de carabassa. I jo vinga acatxar els rinyons per recollir-li la runa que fa. Una cosa és voler ser un home asseat, però això!? Valga'm déu.

P. Què t'has trobat, sota les cadires i taules de les Corts, en tants anys que fa que les neteges?

R. Ai, fill, si jo parlara. El problema és que no puc parlar. Estos ulls han vist lo que no se pot dir. M'he trobat de tot, de tot de tot. Mira, sense anar més lluny, te'n contaré una del Cotino, que ixe també té molt mala bava. Saps què em va fer, el creminal? No va voler ficar-me un nebot sense treball en el negoci de la recollida de la brossa. A ixe li vaig trobar amagada baix de la taula de les Corts una estampeta d'un home nuet! Nuet d'ixos que alcen pes! Què t'ha paregut, morrut!? Ascolta, però no era una estampeta normal, no!, era d'ixes que has de xuplar ahí perquè aparega el piu o el conill! Ai maria santíssima, si l'arquebisbe s'antera. Pel que més vullgau, no li ho conteu a ningú que m'excomulguen. D'això ja fa uns anys. Però ara, com que el posen sentat allà dalt, com si fóra ell el marqués de Dos Aigües... ja s'enguarda d'amagar res, que allí les càmeres el fiten de seguida. Per això està de més mala llet ara, perquè no pot fer el que vol.

P. Amparo, més draps bruts que nets, en aquesta casa?

R. (Fa cara de circumstàncies) Què vols dir?

P. Que portes el drap net de casa i aquí són draps bruts tot el que traus.

R. I no en trobe més perquè me'ls amaguen ben amagadets.
P. Com l'informe de Blasco?

R. (Riure de seguretat) Mira què el dic. Don Rafael és el més veterano d'aquí. Ixe és una rabosa saberuda. Però quan ell anava jo venia. L'informe ixe se'l vaig trobar, després del plenari ixe que gravaren les càmeres, en el despatxet que té. Tu saps què vaig fer jo amb la paperassa ixa? Vaig ambolicar el quilo de plàtans que vaig comprar del mercat central ixe mateix matí i el vaig ficar a la nevera de casa. El vaig recollir de la màquina ixa que tenen que es minja el paper. A la meua neta li he dut fulls d'ixos per a apunts a muntó. Jo sóc una recicladora nata. Tot el que agafe de les papereres dels despatxets dels senyorets, a la bata i pa ca casa.


P. I de l'oposició, què ens pots contar? També estudien francés en hora d'oficina, com Milagrosa?

R. No, ixos no són mala chent. Porten una vestimenta i monyos molt modernets, això sí, però són chent sana. Ara, també em donen faena per a carregar un barco. Tot són papelórios amb dibuixos de tisoretes, camisetes ficant-se amb Paco Camps davall la taula...; això no m'agrada. L'home està tan afectat que ni ve ja a les Corts. És el que menys faena em dóna. Però ja saps, la gent jove de hui en dia i la ideolochia! Sobretot la Mònica ixa.

P. Què li sembla la senyora Oltra? Ho fa bé?
R. Home, la xicona ixa és valenta i no es calla res. Se li entén molt bé quan parla. Ara, poc femenina pal meu gust, perquè crida molt i s'abertola de seguida. No serà filla o neboda d'aquell del València, de Paco Roig? A més, com que s'enfada tant, li cauen tots els papers pel terra i, ale, servidora a patir les dos hèrnies discals.
P. Aleshores, i pel que deduïm, podria votar Compromís en les pròximes eleccions?

R. Nooo, jo tota la vida he votat al PP, bé, tota no, des de Don Juan Eduardo Zaplana. (ens fa l'ullet) A més, d'ixos de Compromís sols val l'Oltra. La resta són tots uns pixavins. Jo ja no vote ningú, m'antens? Vaig dir que no votava més des que... (S'entristeix)

P. Però dona, també hi ha Mireia Mollà, Enric Morera...
R. Calla xe, calla, si la xicona ixa no fa més que passar-se el dia en el lavabo pintant-se la ratlla i fent-se la cua. I l'altre amb cara de beneït i pomes agres tots els dies... (Li torna a canviar el semblant) Mira, des que li va passar això a Conxita, vaig churar per la glòria del meu marit que no votava més en la vida, ni als culpables de no haver-me pogut jubilar ja ni a cap altre. Que se'n vachen tots a fer la mà!
P. I quina solució troba?

R. Açò no ho arregla ni la Cheperudeta ni Sant Vicent Ferrer ni Cristo, perla. No serveix de res, però tu saps què faig jo ara totes les setmanes? Em pose la bata de treballar, vaig on es concentren els estudiants, els meches, els mestres i els que els han furtat la casa, agafe un paper i cride ben fort per la Conxita, sempre per la Conxita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada