dimecres, 6 de febrer de 2013

Posar el llacet al mort

César Augusto Asencio ha tret les màquines al carrer. La via pública ja aplega martells percutors, retros i excavadores. Té ben estudiada i apamada l'estratègia, els objectius i l'efecte. ¿Com es combat el descrèdit polític, el deteriorament de la imatge personal, els casos de corrupció, tracte de favor o abús de poder? Amb ciment. Totxo i ciment. El ciment sempre impermeabilitza consciències, tapa boques famolenques i guanya adeptes servils. Ho practicaven els emperadors romans, també els faraons egipcis: com més obres monumentals es construïen, més esclaus per a la història. Quin turista recorda els esclaus quan visita les grans construccions a Roma o a la ribera del Nil?

César Augusto Asencio ha tret les màquines al carrer. Tant fa que hi haja un 27% d'atur, que s'hi practique un o més desnonaments diaris; que la filera de gent demanant a Cáritas dibuixe una serp de caritat i vergonya que fa la volta a dos carrers; que els fills i néts hagen de dinar i sopar amb la pensió dels iaios; que les ajudes a la dependència no arriben i la gent mora en condicions indignes esperant-la; que els polígons industrials siguen plens de naus però buits de treballadors... El soroll de les màquines fa pujar els vots a les urnes: és una mena de caritat macabra que provoca el suïcidi de la solidaritat dels pobres, dels treballadors.

César Augusto Asencio ha tret les màquines al carrer. S'albiren talls de cintes, inauguracions. L'alcalde prepara el terreny per guanyar de nou les eleccions. Tornarà a provocar furor entre el sector geropermanentat. El mèrit, però, no és tant propi sinó més aïna d'una oposició mediocre i fins fa poc inexistent, muda, que demanava permís per existir amb un perdó com a fórmula de presentació. L'ajuda inestimabilíssima de la televisió local privada, pagada per l'empresariat de dretes crevillentí, també hi té molt a veure: durant més d'una dècada, aquest canal que ven mondongo polític, penitència social i esqueles d'alcavota, ha procurat una falsa imatge de gestor exemplar, lúcid i treballador a qui era un advocadet limitat d'assessoria de poble que difícilment guanyaria cap pleit.

César Augusto Asencio ha tret les màquines al carrer. Prepara ja la cinta. Les tisores fa temps que li les ben esmolaren, des de València i Madrid. Aquesta vegada no hi haurà vi d'honor. Fa lleig, precisament ara que la gent no té ni per a granyons. No patiu, però, que si la boca del mort no s'ha pogut omplir de pa, l'ompliran de formigó, i al mort -a Crevillent- li posaran un llacet blau al cap i una pedra al sarró, i tothom dirà: "que bé que l'han arreglat!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada