L'atracció de les coses fosques

Situem-nos: Crevillent, extrem sud del País Valencià, l’atlàntida dels “Països Catalans”, 30000 habitants, 5000 aturats, sense teatre, sense cinemes, sense carril bici, sense empreses, sense... La pregunta que, recíprocament, més es fa la gent a Crevillent des de fa 15 anys és: “Xe, tu li votes al PP?”, i el 100% de les respostes que emeten els demanats és: “Jo, no!”. I des de fa 15 anys el PP guanya per majoria absoluta. Les darreres, esborronadores: de 21 possibles regidors, n’ixen 14 gaviners (8605 vots), 5 psoelistes (3436) i 2 compromisos (1794). I clar, els infarts de miocardi i els ictus entre la gent d’esquerres s’apropen també al 100%: “ai, què vols, si tots deien que nanai.”

S’acaben les eleccions 2007, es desperta el dilluns, passa el dimarts, el dimecres, el dijous, i arriba el divendres. Mercat de carrer. L’aplec social més esperat per aquests baixvinalopins d’argila i serra alta. Els sarraïns, que des del 1995 continuen, recíprocament, preguntant-se si han votat el PP, mantenen la negativa per resposta: “Jo, no!”. I torna-li, ambulàncies amunt i avall (n’hi ha qui encara es pensa que són colps de calor, nanai!), però ara de les pujades de tensió a causa de la indignació, i no pas de la sorpresa, davant una resposta que no s’adiu a uns resultats aclaparadors.

Votar el PP a Crevillent és, si més no, un secret que no es pot confessar. És, com diria jo?, una cosa fosca, tèrbola, que ningú no diu però que tothom practica, com quan del poble se’n van, posem-ne per cas, marits locals a una sexshop d’Alacant a comprar-se d’amagat argamboys i potets per jugar amb l’amant amb qui treballen, mentre la muller té cura dels infants i de les pilotetes al foc. I és que al ser humà ens atrauen, magnèticament, les coses prohibides, hi sentim una debilitat irrefrenable, i clar, el crevillentí de classe treballadora té força assumit que votar el PP és una de les coses més fosques i sinistres que s’han fet mai per aquelles contrades (sobretot perquè abans votava majoritàriament el partit comunista).

Enguany, al mercat de Crevillent, a l’estafeta dels boletos de la Tiesa, a cal Paco el del companatge o a cal Xurrero, la gent ja no s’interrogarà, retòricament, si votaran el PP o no, perquè ningú no vol més disgustos, ni ambulàncies, ni aturades cardiorespiratòries. I perquè ja se sap que tornaran a ser 14, 15 o 16 faves a l'ajuntament ben comptades del PP. Amb tot, no estaria gens malament que instal·laren algun desfibril·lador als fanals propers, no siga que encara hi haja algun morbós a qui se li acudisca preguntar allò de: “Xe, tu votes al PP?”.