Quan matar esdevé bona notícia

Hui, quan he entrat a l'aula, i els meus alumnes arribaven amb forces renovades per les vacances de Pasqua, el primer i més comentat entre ells era: "visca, han mort el Bin Laden!", "Yuhu! Ja han mort el dolent". M'he posat, de pensament, les mans al cap, i m'he dit: ¿i ara, què he de fer jo d'açò, si a més no puc dur, encara, les regnes de la classe perquè sóc practicant?. M'he indignat en comprovar com els mass media fan interioritzar, a criatures i adults, com a fet normal, la (in)justícia de la venjança, la pau imposada amb la por i el crim, la celebració de la guerra i de la mort, l'ull per l'ull, el cercle viciós de la cultura de la rancúnia i la revenja, el qui riu l'últim riu dues vegades. ¿Com, quins valors, transmetre en un aula si el carrer els ensenya just el contrari? ¿Què serà, la propera setmana, quan un jihadista dolent s'immole en un bus de Londres, al metro de Nova York, en un restaurant dels Camps Elisis...? Es tornarà a obrir el cicle i justificarem, justificaran, més matances a civils i terroristes, més invasions, més negocis bruts i tot el que ja sabeu. ¿Qui explicarà als meus xiquets i als xiquets nord-americans que els dolents són, també i sobretot, els seus, els nostres governants, que ensinistren terroristes, els venen armes, donen suport a dictadures indecents durant dècades, comercien amb vides per petroli...? ¿Ens podem endinsar, encara més, en aquesta espiral de supèrbia, de la raó de la força, on cowboys o marines són els bons de la pel·li i maten indis salvatges i incults, vietnamites rojos o moros fanàtics?

Al cap i a la fi, i potser, no és tan greu el fet puntual que hagen mort un terrorista sanguinari (que de ben segur que haurien pogut enxampar i ajusticiar davant d'un tribunal internacional), sinó que, quan tot de contravalors, com la mort innecessària, l'odi gratuït i els conflictes armats esdevenen entreteniment televisiu per a infants i adults, no hi ha lloc per a la lògica de la pau i de la justícia vertadera, perquè ja hem quedat orbs per entendre-les. Quan matar esdevé bona notícia i part del currículum humà, competència basiquíssima, hi ha alguna cosa que no rutlla gens bé. El perdó, l'enteniment, la fraternitat, el respecte per la vida, han perdut la guerra. No és món, aquest, per a Gandhis. Hem deixat el món sense ulls. Quina llàstima de societat podrida.